ETAPA 31: CARBALLO - BAAMONDE

PEDALANT PER LA GALICIA INTERIOR

Divendres, 2 de juny de 2023

Distància: 94 kms
Temps: 6h 09' 
Velocitat mitjana: 15,3 km/h
Desnivell:  1.770 m D+ / 1.480 m D-

Sempre que dormo a una habitació no compartida acostumo a llevar-me més tard. Avui m'ha passat el mateix. Tot i que poso el despertador, costa arrencar. Com no haig de desmuntar la tenda, vaig una mica relaxat.

Mentre esmorzo i escalfo una mica d'aigua per fer un te amb el fogonet al lavabo (per seguretat), vaig recollint el material que tinc per l'habitació. 

A dos quarts de nou arrenco l'etapa en direcció a Baamonde, poble que forma part del Camí de Nord. Des d'allà tinc la intenció de fer el camí en direcció contrària als pelegrins fins a Irun.

Ahir vespre, mentre donava una ullada al recorregut d'avui, he vist que, sense cap mena de dubte, la d'avui serà l'etapa més dura de les fetes fins ara. De fet, les darreres etapes que he fet han anat augmentant dia a dia en dificultat pel que fa al desnivell acumulat. Avui amb una etapa de gairebé 100 quilòmetres i un desnivell superior, a priori, als 1.700 metres es presenta molt dura. Que el Senyor m'agafi confessat!

També és cert que cada cop em sento més fort. Fa un que pedalo cada dia a una mitjana una mica superior als 100 quilòmetres i això m'ha posat fort. No em sento cansat o mínimament cansat. 

Avui el dia sembla que serà també bo. Tindré força estones de sol, però no s'espera que faci gaire calor. També, el recorregut allunyat de ciutats i pobles grans molt probablement serà força maco. 

Aquesta és en un 100% una etapa d’interior, tot i que transita molt a prop de la costa corunyesa. Als pocs quilòmetres de sortir de Carballo, la ruta em porta tota l'estona per camins rurals asfaltats i carreteres secundàries. L'avantatge d'això és que la ruta és tranquil·la amb pocs cotxes, més maca i agradable per rodar, però, en canvi el problema d'aquests camins és que els desnivells, quan hi són, són brutals. Rampes curtes, però amb pendents molt més grans que quan circules per una carretera, sigui secundària sigui nacional. I avui, sembla que el dia va per aquí. Algun cop em trobo el pendent de cop en girar i no soc a temps de canviar de marxa, amb la qual cosa haig de posar els peus a terra i completar la pujada caminant. 

A Laracha (entre els km 18 i 19)

A Laracha, Soandres o Gosende són els noms d'alguns dels pobles i llogarets per on passo. El paisatge és molt bucòlic i entretingut, la qual cosa fa que els quilòmetres em passin ràpidament. Sobre el km 40 trobo un restaurant-cafeteria al llogaret d'As Taboas, molt a prop d'Abegondo on es troba la ciutat esportiva del Deportivo de La Coruña, anomenat As Tablas Caral. Com per aquesta ruta és molt complicat trobar llocs per prendre o comprar alguna cosa, decideixo aturar-me i fer un segon esmorzar, aquesta vegada acompanyat per una cervesa 0.0 (és el que normalment prenc a mitja ruta). M'estic a la terrassa de la cafeteria que a aquelles hores, a prop de les 12, està força plena. Aquests petits plaers a mig matí és de les coses que més m'agraden del meu viatge.

Gairebé tot el recorregut fins a la meva aturada per dinar a un bar a la carretera de Madrid a A Coruña (N-VI) el faig per llocs solitaris, humits i molt verds, travessant centenars de llogarets. És increïble la quantitat que n’arriben a haver-hi a Galícia. Ara tinc curiositat per saber-ne el motiu de què a Galícia i a tot el nord d'Espanya, en general, la població estigui tan disseminada en llogarets. Si algú ho sap que ho posi, si us plau, a comentaris. Un d'aquests espais tan macos per on discorre l’etapa és la reserva de la biosfera “As Mariñas Coruñesas e Terres do Mandeo”. Molt interessant.

Entre els quilòmetres 55 i 62, tinc una llarga i dura pujada amb pendents que en alguns punts són del 10%. En aquesta part de la ruta el cel es va tapant i els núvols comencen a fer-se cada cop més negres. Té pinta que aviat caurà una bona tempesta. I cau aviat, m'agafarà al mig del no-res i no podré protegir-me.

Vaques a prop de Recebes

Després d'un bonic tram de camí asfaltat que fa baixada i que passa entre boscos, arribo a un petit poble o llogaret que fa cruïlla amb la N-VI, és A Castellana que pertany a la parròquia d'Aranga. Es nota que a l'estar en aquest punt estratègic abunden els bars. Potser no hi ha més de 10 o 20 edificis i, en canvi, hi ha tres bars. 

Com ja és l'hora de dinar i el cel està a punt de descarregar, crec que l'aparició d'aquest lloc és un missatge que m'estan enviant els astres per tal que m'aturi aquí. Porto exactament 71 quilòmetres, així que entro en el primer bar que es troba a la cantonada i la noia que l'atén em diu que allà no serveixen res per dinar. Em suggereix que vagi a un que hi ha a 50 metres a l'altre cantó de la carretera. Dit i fet, vaig al bar Casa Solme i aquí sí que em poden preparar alguna cosa. 

Cel amenaçador mentre dino a Casa Solme

M'instal·lo a una de les dues taules de la terrassa. Mentre no plogui, s'està bé aquí fora. Demano una hamburguesa i una cervesa. I quan estic a mig dinar comencen a caure gotes d'aigua d'aquelles grans que anticipen un bon xàfec. Poso la bicicleta recolzada a la paret i entro dins del petit bar. Només hi ha una taula lliure que és on em poso per acabar la meva hamburguesa.

La pluja va in crescendo i jo no tinc més feina que demanar-me un segon cafè mentre espero que escampi. No tinc pressa, però tampoc vull arribar massa tard a Baamonde perquè encara tinc uns 25 quilòmetres (sobre 1h30' de temps en funció de com estigui la carretera) i vaig a un alberg municipal on no es pot reservar. Espero no tenir problemes per tenir lloc.

El xàfec dura uns 30' i ràpidament comença a escampar. Pago 9,40 € i marxo per la N-VI. El dia s'ha quedat de fàbula. I a sobre tinc l'aire a favor, la qual cosa fa que porti una velocitat mitjana força bona. Tot el trajecte que em resta va per aquesta nacional amb un bon asfalt. 

En poc més d'una hora arribo a Baamonde que es troba travessada per la N-VI. L'alberg es troba molt a prop. És un edifici molt maco i sembla que no fa gaire que l'han rehabilitat. Abans era una estació de tren. Té un magnífic pati-jardí amb molt de verd i una nau de doble pis plena de lliteres. Per sort, encara hi ha lloc (no molt). Deixo la bici a l'aparcabicis del pati i m'instal·lo a una llitera del pis superior. Si no erro, crec que l'ocupació està al voltant del 90-95%. En el meu racó, al final de la nau, està format per dues lliteres (4 llits) de les quals només està ocupada una. Els dos llits de dalt, de moment estan lliures.

Alberg de Baamonde

Després de dutxar-me, passo per la cuina per veure de què disposo pensant en què haig de comprar per sopar i esmorzar. És una cuina força nova amb un parell de taules amb cadires, però gens equipada. No hi ha cassoles, ni paelles ni res semblant. Únicament un frigorífic, un microones, una vitroceràmica d'inducció que no serveix per res sense cassoles o paelles adequades i una gran pica per rentar els plats.

Amb aquesta informació marxo a la petita botiga de conveniència que hi ha al costat. Hi ha un Spar una mica més lluny, però amb el que m'ofereix aquesta botiga en tinc prou. Al final, la compra puja a 7,75 €, però s'ha de dir que també he comprat una bossa de patates xips i dues cerveses: una per acompanyar les xips que menjaré quan torni a l'alberg.

La resta de la tarda la passo, primer rentant la roba aprofitant que encara fa una mica de sol al jardí, donar una petita volta pel petit poble  i "berenant" la bossa de xips amb la cervesa amb la companyia d'un noi americà que parla perfectament castellà. Quan li dic que soc de Barcelona, ràpidament em pregunta per tot el tema de la independència que intento explicar-li de la forma més neutra possible sense prendre partit per cap de les parts. Xerrant tranquil·lament va passant el que resta de tarda fins que decideixo que és l'hora de preparar el sopar. La majoria de pelegrins han marxat a sopar a alguns dels bars que hi ha al poble. Només un parell i jo estem a la cuina. Em faig una mica de macarrons amb el Campingaz que acompanyo amb salsa de tomàquet i tonyina que és un dels sopars més freqüents que estic fent durant la ruta. És el més fàcil, ràpid i econòmic que puc fer. Hidrats i proteïnes que és el que més necessito per poder afrontar l'esforç de pedalar entre 5 i 7 hores al dia. 

Racons de Baamonde

Després de sopar ja no tinc res per gaire cosa més. Els pelegrins que demà matinaran molt ja estan mig enllitats als seus sacs. Com no tinc moltes opcions, faig el mateix que tots ells: ficar-me al llit i trastejar el mòbil escoltant la ràdio amb els auriculars fins que la son m'atrapa.

Demà arribaré a la costa cantàbrica, en concret al famós poble de Ribadeo molt conegut per la fantàstica i espectacular Praia das Catedrais que vaig poder visitar i gaudir no fa més de cinc anys.

Resum de l'etapa de l'app Relive:

Nota: hi ha un error en el títol interior del video resum. On diu Ribadeo, ha de dir Baamonde. Ribadeo és el final de l'etapa 32.