ETAPA 29: SANTIAGO DE COMPOSTELA - FISTERRA

CAP A LA "FINIS TERRAE"!!

Dimecres, 31 de maig de 2023

Distància: 89 kms
Temps: 5h 28' 
Velocitat mitjana: 16,2 km/h
Desnivell:  1.330 m D+ / 1.610 m D-

Darrer dia del mes de maig. Avui toca sortir de Santiago en direcció a un dels punts més emblemàtics de la ruta Xacobea, després de Santiago, com és Fisterra. Demà aniré també a Muxia perquè tots dos llocs són, sovint, el punt final del camí que fan els pelegrins. 

Es nota que avui a l'alberg, la majoria dels pelegrins no tenen pressa per sortir. Em toca llevar-me d'hora a les fosques i en silenci per no molestar els que dormen que són gairebé tots. Trec les meves pertinences a les fosques al passadís (sort que estic al costat de la porta) i allà vaig acabant de carregar les dues alforges.

A la cuina-saló, esmorzo el de gairebé sempre en companyia d'algun pelegrí que ja s'ha llevat, i després vaig a buscar la bicicleta que avui ha dormit a un garatge que hi ha a prop de l'alberg-hostel. Amb la bicicleta a la porta, munto les alforges i poso en marxa el navegador.

El matí torna a ser fresc i força núvol. Fins al migdia hi ha risc de pluja, però després s'espera que el temps millori notablement. 

Llest per començar l'etapa

Ahir a la nit, a la llitera, vaig revisar una mica l'etapa d'avui, i si ahir va ser l'etapa amb més desnivell de totes les que portava fetes, la d'avui encara és més dura perquè, tot i tenir menys quilòmetres, el desnivell que faré és més gran. L'únic consol que tinc és que el darrer quart de l'etapa serà clarament en baixada.

El dia comença desfent els darrers quilòmetres que vaig fer ahir, però sense passar per la Plaça de l'Obradoiro. Els primers 14 quilòmetres són pràcticament tots en baixada i per bona carretera fins a O Rueiro de Abaixo on deixo la carretera i agafo un camí rural asfaltat que comença a picar cap amunt de forma "perillosa"...he, he, he. I poc després el navegador em fa agafar un cami de terra a la dreta marcat com a camí oficial a Fisterra que forma part, també, de l'Eurovelo 3. No sé què fer, si continuar pel camí asfalt o fer cas a les indicacions del navegador i del mateix camí. Finalment, com el camí sembla molt maco, decideixo temptar a la sort. Certament, el camí és espectacular malgrat que és en forta pujada. Poso el pinyó més gran que tinc i vaig xino-xano cap amunt gaudint de la olor de terra humida (ha plogut molt en les darreres hores) i de l'exuberant vegetació que m'envolta. Davant meu a uns cent metres, en un dels revolts, puc veure a una pelegrina solitària que va caminant amb bastons. L'avanço al cap d'una estona (en bici no es va gaire més ràpid que caminant si el camí té un fort pendent) i poc després faig el mateix amb un pelegrí asiàtic que més tard sabré que és coreà. 

Arriba un moment que el pendent és tan gran (sobre un 14% m'indica el navegador) i el terra tan irregular que haig de posar els peus a terra i empènyer la bicicleta fins a pràcticament a dalt del tot on puc tornar a agafar al camí asfaltat. Calculo que empenyo la bici durant un quilòmetre (interminable) més o menys. Quan arribo a dalt, m'aturo una estona per recuperar l'alè. En aquell punt veig que el camí oficial a Fisterra continua per la dreta i jo haig de continuar per l'esquerra per l'Eurovelo 3. Després sabré que aquest Eurovelo, el 3, comunica el Far del Cap Nord a Noruega amb el Far de Fisterra. Interessant!

Mentre descanso al costat dels senyals indicadors, el pelegrí coreà i la senyora arriben fins on soc jo. Fem petar la xerrada en anglès durant una estoneta parlant sobre les nostres aventures. A tots tres ens va molt bé agafar una mica d'aire després de la forta pujada.

Punt de trobada després de la forta pujada

 

Després d'uns minuts de conversa, ens acomiadem desitjant-nos "Buen Camino". Els dos pelegrins continuen pel camí que va per la dreta i jo torno a agafar l'asfalt  que continua pujant però de forma més suportable. 

Uns quilòmetres més tard, sobre el 23, arribo a un poble molt maco, el nom del qual em recorda a un cas arbitral que afecta el Barça. M'aturo uns minuts per gaudir de la seva bellesa i fer unes fotos.

El bonic poble de Negreira (A Corunya)

Els següents deu quilòmetres són clarament en ascensió sense gairebé cap descans i tot per camins rutals asfaltats que travessa desenes de llogarets minúsculs. En un d'aquests, a peu de carretera just quan transito per una carretera més important, l'AC-400, veig un petit bar amb un parell de taules a la porta i no m'ho penso més. Porto gairebé tres hores i uns 45 quilòmetres d'etapa i el cos em demana un petit descans per menjar alguna cosa. Aquell llogaret són només quatre cases que està al costat d'un altre, un pèl més gran, anomenat Santa Mariña. Dins hi ha tres o quatre parroquians falando galego i un parell de pelegrins que en aquell moment marxen d'allà.

M'instal·lo fora a la terrassa, tot i que el dia és encara fresquet. Demano un pinxo generós de truita de patates amb pa gallec i una cervesa 0.0. I acabo amb un cafè i una porció de pa de pessic boníssim que la senyora ha fet aquell matí. A la mitja hora decideixo que és hora de continuar i la sorpresa arriba a l'hora de pagar. Només 4€ i escaig!! Quina ganga!! Li dic a la senyora que em sembla molt poc que si no s'ha equivocat i em diu que no. Li deixo 5€ i un "quédese con el cambio". 

La ruta continua com abans, transitant per camins asfalts i, de tant en tant, algun tram de carretera més important, però cap poble que pugui dur aquest nom. Només llogarets de noms curiosos, alguns dels quals em fan riure. Em dic que els hauria d'apuntar per recordar-me, però no ho faig. Aquesta part de l'etapa és relativament senzilla. No hi ha grans pujades ni tampoc grans baixades. És un passeig plàcid i entretingut entre praderes verdes i petits boscos.

L'únic problema que estic tenint des de fa uns dies amb la bicicleta és que la cadena se'm surt del plat molt sovint. I això és, potser, un senyal de desgast i que segurament em tocarà canviar-la més aviat que tard. Si no erro, la cadena ja porta més de 3.000 quilòmetres i, segons els experts, és al voltant d'aquests quilòmetres quan s'ha de canviar. Decideixo que en el primer nucli urbà important que tingui taller de bicis faré una consulta per valorar el seu canvi.

I així, amb aquestes reflexions, els quilòmetres van passant sense més ni més amb l'únic fet ressenyable de que avui a la ruta hi ha carretades de pelegrins. Centenars de pelegrins de tot el món i, curiosament, molts coreans.

De cop i volta, la carretera comença a fer baixada i més baixada i ja començo a veure que em torno a apropar a la costa. Al fons puc veure la Ria de Corcubión on es troba un dels pobles més grans del dia, Cee (nom curiós per a un poble que em remet a Europa). Quan hi arribo són les 13:00 i porto uns 74 quilòmetres. M'aturo a una cruïlla per consultar el mòbil per buscar si hi ha algun taller a prop. Doncs sí, n'hi ha un. Hi truco i em diuen que és una benzinera, però que tenen un petit servei per reparar bicicletes. Fantàstic! La mala noticia és que el noi acaba de plegar per dinar i fins a les quatre no torna. Decepció! 

Decideixo que provaré sort a Fisterra o en etapes posteriors. De fet, tampoc és una cosa urgent. Amb aquesta cadena encara puc fer força quilòmetres més. L'única molèstia és que, de tant en tant, la cadena salta.

Em resten només 14-15 quilòmetres fins a Fisterra. I sembla que la carretera fins allà és força bona amb un parell de pujades no gaire llargues. Arribaré allà just per dinar.

Una hora més tard, després de la darrera pujada, tinc Fisterra al davant a l'altra banda de la badia. 

Fisterra al fons

Dos o tres quilòmetres més tard ja hi soc al nucli antic del poble. El primer que faig és anar a l'alberg municipal per agafar lloc. Allà em diuen el que ja sé, que com vaig en bicicleta, m'haig d'esperar fins a les 3 de la tarda perquè els caminants tenen preferència. Li pregunto si aquests dies fan ple a l'alberg i em diu que no pateixi que no s'omplirà. 

Alberg de pelegrins municipal de Fisterra

Amb aquesta tranquil·litat busco un supermercat per fer la compra. Avui toca compra grossa perquè haig de dinar, sopar i demà al matí esmorzar. Trobo un Froiz a prop del port i d'una platja petita plena de nens d'una escola que aprofiten que ha sortit el sol i escalfa força. 

Port de Fisterra

Avui la compra ha pujat a una mica més de 20€. Crec que he comprat més de compte. Vaig supercarregat i he de treure una motxilla auxiliar que porto a les alforges per aquests casos.

M'instal·lo a terra al costat de la platja. S'hi està molt bé. Allà menjo per dinar una amanida Cèsar (no sé quantes en porto en aquest viatge) que acompanyo amb una cervesa fresca. I acabo amb un parell de peces de fruita i una mica de xocolata que porto a sobre. 

Encara falta una estona per a les 3 de la tarda, però m'apropo a l'alberg amb la intenció de fer un cafè abans de fer el registre d'entrada. Gairebé davant de l'alberg hi ha un bar amb terrassa on m'assec a prendre'm el cafè. Durant els 20' del cafè, seu a la meva taula un italià molt simpàtic que també ha fet el camí, i poc després també seu una noia alemanya que coneix l'italìa. Fem petar la xerrada, mig en italià, anglès i castellà, un bon popurri de llengües però l'important és que ens entenem. Estic passant una bona estona, però ja són les 3 i no vull quedar-me sense llit. M'acomiado dels dos i creuo el carrer en direcció a l'alberg. I aquesta vegada sí que faig l'entrada sense problemes. Em fan deixar la bici al peu de l'escala que puja a les habitacions i em donen unes quantes indicacions sobre l'horari de la porta principal i la contrasenya per entrar per la porta del pati lateral fora quan l'entrada principal estigui tancada. Ah, i també, com he fet el tram de Santiago a Fisterra, em donen l'acreditació corresponent. 

Acreditació-Diploma, la "Fisterrana"

M'instal·lo al segon i últim pis. El primer és gairebé ple. Al segon trobo un racó amb dues lliteres (quatre llits) buits. Agafo una a peu pla i prego per tenir sort. És a dir, que no vingui cap pelegrí més i pugui disposar de més espai i de més endolls per connectar els meus dispositius.

Un cop instal·lat baixo a la cuina per donar un cop d'ull i veure de què disposo. Hi ha un frigorífic mig buit on deixo més cerveses, fruita, tomàquets, formatge, pernil dolç i quatre iogurts (dos per sopar i dos per esmorzar). 

La resta de la tarda la dedico al turisme. Visitar Fisterra i, sobretot, fer els 3,5 quilòmetres d'anada i 3,5 més de tornada fins al far de Fisterra, lloc que no puc deixar de visitar, tot i que ho faré caminant i no en bicicleta. El dia és molt maco i em ve de gust caminar per estirar les cames (i deixar descansar el cul).

Fisterra

El camí fins al cap de Fisterra, on es troba el far, és una llarga pujada. Es fa per un camí paral·lel a la carretera amb bones vistes a l'oceà.

Pujant al Far de Fisterra

Finalment, després de gairebé una hora d'ençà que vaig sortir de l'alberg, tinc el far a pocs metres. "Una altra cantonada de la península ibèrica més al sarró" és el que penso quan hi arribo. La tarda acompanya, tot i que el sol ja no escalfa tant i allà dalt, al costat de l'oceà, bufa una mica d'aire que fa recomanable posar-se alguna cosa d'abric.

M'estic allà dalt una bona estona fent el que fan tots els pelegrins i la resta de turistes: fer fotos i més fotos.

Amb la visita de rigor feta, torno cap al poble per continuar la visita passejant pels seus carrers més cèntrics i típics plens de pelegrins i d'albergs privats. Després de completar el passeig em ve una mica de gana (és l'hora de berenar) i trobo un petit Coviran on compro una bossa gran de patates xips i una cervesa. M'assec a un banc de pedra amb vistes al mar i, de mica en mica, em cruspeixo les patates que m'entren d'allò més bé.

Finalment, torno a l'alberg per fer una mica de bugada bàsica. Al passadís tinc un estenedor sota cobert on deixo la roba eixugar-se. Espero que demà no em toqui posar-me el culotte humit.

Abans de les 8 baixo a la cuina per començar a preparar el sopar i... oh, sorpresa!!! La porta d'accés a recepció i a la cuina-menjador és tancada. Al·lucino! Com és que no m'han informat de què aquesta part de l'edifici es tancava a les 7 de la tarda i que no era accessible fins demà a les 1 del migdia? M'emprenyo com una mona perquè tinc la major part del sopar i l'esmorzar de demà al frigorífic. Me-casun-l'olla!! Agafo un paper de la meva llibreta i escric una queixa formal que passo per sota la porta. És el meu dret a la rebequeria l'únic que em queda. Ràpidament haig de pensar un pla B. Tinc dues alternatives: sortir a sopar fora o, bé, tirar del que tinc a les alforges. És a dir, pasta, una llauna de tonyina, tomàquet fregit i pa. Opto pel segon, així que munto el "campingaz" al petit patí que comunica l'edifici de les habitacions amb la recepció i la cuina-menjador. L'aigua per bullir la pasta la trec del lavabo i en un tres i no res tinc el sopar fet.

Mentre estic sopant hi entra per la porta del pati un noi jove coreà (suposo que és coreà perquè és el que més abunda aquests dies) i veig que també li ha passat el mateix que a mi. També s'emprenya perquè no entén el que passa. Li explico com bonament puc en anglès (ell tampoc és un virtuós). També ha deixat una bossa amb el sopar al frigorífic, però té més sort que jo perquè demà es quedarà fins a migdia a Fisterra i podrà recuperar la seva bossa abans de marxar en autobús a Santiago. Li dic que jo també tinc una bossa i que la pot agafar si vol. Li explico el contingut per tal que la reconegui demà. Em dona les gràcies i diu que ho farà. I marxa a sopar fora perquè ell no té cap més opció.

Quan acabo de sopar i rentar tot, pujo a les habitacions i m'entretinc al petit "hall" que hi ha fora amb butaques per penjar les meves històries a Instagram. També aprofito per buscar un taller de bicicletes a Carballo, el meu destí de demà. Trobo un i m'apunto el telèfon per trucar demà a les 10 quan obrin per veure si em podran atendre.

Amb el dia d’avui tanco el mes de maig amb un balanç molt positiu a tots els nivells: experiència personal, paisatges, climatologia, incidents… Espero que juny sigui semblant, tot i que serà probablement força més dur amb tot el nord d'Espanya i els Pirineus per endavant.

Dades resum del repte del mes de maig:

Distància total: 3.068 km

Temps acumulat: 170h 40’

Desnivell acumulat: 21.608 m.

Nota: finalment no ha vingut cap més pelegrí al meu recó, amb la qual cosa estaré més còmode. Amb això també estic tenint sort.

Resum de l'etapa feta amb l'app Relive: