ETAPA 28: SABARIS (BAIONA) - SANTIAGO DE COMPOSTELA

PER FI A SANTIAGO DE COMPOSTELA!!

Dimarts, 30 de maig de 2023

Distància: 114 kms
Temps: 6h 45' 
Velocitat mitjana: 16,9 km/h
Desnivell:  1.580 m D+ / 1.340 m D-

Avui se m'han enganxat els llençols. És el que té dormir en un llit tan còmode i ample. Ha estat plovent tota la nit (o gairebé tota) però ara sembla que ja no ho fa, tot i que el dia està força tapat.... De tota manera, com ahir a la nit vaig poder veure a la TVG, per la zona on passarà l'etapa avui el dia anirà millorant força, tot i que també van dir que a primera hora de la tarda podrien haver tempestes fortes per la zona de Santiago. Per aquest motiu he decidit que faré poques aturades. Només les justes i necessàries. Ahir al vespre vaig preparar-me un entrepà i una peça de fruita per dinar de forma ràpida. A l'hora de dinar buscaré una benzinera per comprar una cervesa per acompanyar l'entrepà i poder fer després un cafè. 

Mentre esmorço a l'habitació i em faig un té amb el Campingaz (extremant les precaucions), reviso l'etapa d'avui. Serà llarga un altra cop i amb força desnivell. De fet, serà la que tindrà més desnivell de les 27 que he fet fins ahir.

Després d'esmorzar, recullo tot el material i baixo a recepció per carregar les dues alforges a la bici que ha dormit a un petit magatzem al costat de l'hotel. Finalment, abans de les 8:30 començo l'etapa que m'ha de portar a un dels grans objectius d'aquesta volta a la Península Ibèrica: Santiago de Compostela.

Els primers quilòmetres del dia em porten a Nigrán i quan porto gairebé una hora de ruta entro a la ciutat de Vigo la qual em sorpren força per la seva grandaria. Trigo més del que em pensava en  travessar-la. I a sobre, la ciutat és un continu puja-baixa. Sembla més capital de provincia que d'altres que conec de Galicia. Des de que he arribat a Vigo no deixo de pedalar al costat de la ria de Vigo que és una de les més grans de Galicia i on es troben, a l'entrada de la ria, les conegudes Illes Cies que formen part del Parc Nacional de les Illes Atlàntiques. Llàstima que el dia continui tapat i molt gris perquè les vistes amb sol deuen ser espectaculars. Després de Vigo, passo per Redondela coneguda perquè és el punt on es junten els camins de Sant Jaume portuguesos de la costa i el central, i porta d'entrada de l'Ensenada de San Simón que és la part més endinsada de la ria de Vigo i que és una Zona d'Especial Conservació (ZEC).

ZEC Ensenada de San Simón

Continuo vorejant la ria de Vigo fins a Ponte Sampaio. A partir d'aquí vaig en direcció a Pontevedra on arribo quan porto 50 quilòmetres. La ciutat és força més petita que Vigo però potser més maca (a Vigo no he passat pel centre!). Faig un minitour turístic pel casc antic i aprofito per fer una aturada a una cafeteria on em prenc un cafè i uns quants xurros que m'han entrat pels ulls. 

Imatges de Pontevedra

Després del reparador descans, continuo ruta cap a Santiago. La major part del desnivell es concentra a la segona part de l'etapa. De fet, només sortir de Pontevedra ja comença la primera pujada forta del dia que me la prenc amb tranqui·litat perquè encara em resten més de la meitat dels quilòmetres de l'etapa d'avui. La part positiva és que els núvols grisos del matí han donat pas a un dia amb una mica més de sol que s'agraeix.

Les pujades i baixades es succeeixen sense parar fins abans de Pontecesures on la carretera em dona una treva amb carreteres més planes que em porten, passat el quilòmetre 90, a Padrón a on "os pementos, uns pican e outros non". 

Ja és migdia i començo a tenir gana. Decideixo que a la primera benzinera que trobi passat Padrón serà on pari a dinar. I poc després, al quilòmetre 96, en trobo una, així que aturada per menjar-me l'entrepà que porto amb una cervesa que compro a la botiga. I després del café, torno a la carretera.

Ara comença la traca final quan resten poc menys de 20 quilòmetres per arribar a Santiago. Segons el perfil de la meva app (Komoot) tinc per endavant unes rampes de les bones, llargues i amb força pendent. 

En aquesta part, el sol apreta de valent i començo a tenir calor. Em quedo sense aigua i poso el "radar" sensorial (bàsicament estar atent) per trobar una font de camí a Santiago. El meu navegador m'indica que al següent poble hi trobaré una però m'hauré de desviar una mica de la ruta. 

Amb el bidó carregat afronto la part final que continua picant cap amunt. Són gairebé deu quilòmetres de pujada dels quals em resten només tres o quatre per arribar a dalt, a O Miladoiro. Quan hi arribo, només em falten uns cinc quilòmetres fins a la Plaça de l'Obradoiro. La meitat de baixada i l'altra meitat, un altre cop, de pujada fins a la mateixa plaça. Però tots aquests quilòmetrs els faig fora de la carretera nacional per una ruta alternativa sense cotxes que fan els pelegrins, però més dura que per la carretera: pujades i baixades fortes per camins i trams asfalts per algun dels quals m'haig de baixar de la bici per empenyer-la. 

Finalment arribo a la Plaça de l'Obradoiro. Ho faig pels carrers més típics de Santiago plens de turistes i pelegrins que acaben d'arribar. Sento una alegria especial i molt íntima que, malauradament, no puc compartir amb ningú (de moment). 

Un cop al ben mig de la plaça, un parell de pelegrins "guiris" em pregunten d'on vinc i quan els hi explico el que estic fent, all·lucinen una mica i em feliciten. Abans d'acomiadar-nos s'ofereixen a fer-me les fotos davant la catedral per immortalitzar el moment. 

Primer gran objectiu assolit

Després de les fotos de rigor, truco a la Tensi per dir-li que finalment hi he arribat, però no puc allargar-me gaire parlant amb ella ni gaudir una estona a la plaça, força plena de pelegrins a aquella hora, perquè de cop el cel s'ha posat negre-negre. Miro a Google Maps on és l'alberg, que vaig reservar ahir al vespre, i veig que encara tinc uns quatre quilòmetres fins allà i més de quinze minuts de bici. 

Ara si que el cel està a punt de descarregar una de bona. M'afanyo tot el que puc, però el trajecte no és fàcil. Hi ha moltes llambordes, ruta revirada i força pujades. Trona i comencen a caure les primeres gotes. I encara em resten uns 1.500 metres per arribar-hi i el carrer per on vaig no deixar de pujar. Quan hi sóc pràcticament a la fi de la darrera pujada, m'haig d'aturar a un semàfor. I quan es posa verd i arrenco, se'm surt la cadena del plat. Me-cagon-la-puta!!! Comença la tempesta. Duc l'impermeable posat des de la sortida de la Plaça de l'Obradoiro, però em serveix de ben poc. Cau aigua a dojo. 

Un cop posada la cadena només em resten 800 metres de baixada fins a l'alberg. Vaig xop i amb les mans brutes de greix de la cadena, però tant se val. Tinc tota la tarda per eixugar-me jo i tota la roba que porto.

L'alberg està petat de gent, però és modern i funcional. M'instal·lo a una llitera a sobre d'un cicloturista italià de la meva edat amb qui tindré l'ocasió de xerrar durant força estona al vespre.

Mentre fora continua plovent i espero per sortir a comprar el sopar i l'esmorzar de l'endemà, rento la roba de ciclisme i la deixo eixugar estesa a la bugaderia. Podria fer servir l'assecadora però pagar 5€ per un culotte, un maillot i uns mitjons em sembla massa car. Si demà no s'han eixugat sempre podré fer servir la segona equipació que porto.

Abans de les vuit, hora que tanca una petita botiga que hi ha al costat del hostel, deixa de ploure i aprofito per comprar quatre cosetes per sopar i esmorzar: una mica de pasta, pa, iogurts i fruita.

Al final, el dia no m'ha permés gaudir gaire de la ciutat. M'hagués agradat poder sortir al vespre a passejar pel centre però la nit és molt fresca, humida i, sobretot, estic massa lluny del centre, així que em toca quedar-me a la sala principal de l'alberg revisant l'etapa de demà i a una hora prudencial ficar-me a la llitera. Aquests pelegrins sempre es posen a dormir molt d'hora... massa d'hora pel meu gust. Sort que puc connectar-me amb els auriculars a la ràdio abans de dormir.

Resum de l'etapa amb l'app Relive: