Distància: 115 kms Temps: 6h 18' Velocitat mitjana: 18,2 km/h Desnivell: 610 m D+ / 610 m D-
Em desperto sobre les 7 del matí. No tinc pressa perquè avui no toca desmontar la tenda i m'estimo més que els pelegrins vagin sortint de l'alberg per després fer la meva i esmorzar tranquil·lament a la cuina. Des del llit sento com entren i surten del lavabo que tinc a prop de l'habitació i com, de mica en mica, el soroll del trànsit matiner de pelegrins pel passadís deixa pas al silenci a mesura que aquests van marxant. Quan pràcticament no queda cap persona a l'alberg em llevo.
Són gairebé les vuit de matí i el dia torna a ser gris i fresc. Sembla que avui també hi ha risc de pluja. Fa dies que no brilla al sol i el començo a trobar a faltar. M'estimo més els dies assolellats, malgrat impliqui passar calor, que els dies com els d'avui. Sóc l'esperit de la contradicció perquè quan porto dies passant calor, alehores penso que m'agradaria que els cel s'ennuvolés, però de tota manera, normalment els paisatges són més macos amb el cel blau que tapats com avui.
Esmorzo a la cuina absolutament sol. Només alguns pelegrins carregats amb les seves motxil·les passen davant la porta en direcció a les escales que baixen al carrer i ens intercanviem les típiques paraules de "Bom caminho". Quan acabo recullo el que queda, ho guardo a la part superior de les alforges i baixo amb l'equipatge a l'entrada de l'alberg on es troba el garatge on tinc la bicicleta. Abans de sortir deixo el donatiu a la guardiola que hi ha a recepció que a aquestes hores és buida.
La cuina tota per a mi
A les 8:45 surto puntualment d'allà i la ruta em porta directament al passeig marítim de Póvoa do Varzim. Començo rodant per l'Eurovelo 1 i veig pel Koomot (el meu navegador) que avui la ruta serà 100% per la costa i això vol dir que l'etapa serà força plana i rodadora.
Alberg de pelegrins Sao José de Ribamar
Els primers quilòmetres, malgrat que el temps no acompanya, són molt agradables visualment. A mesura que avanço i passo pels pobles de costa que hi ha després de Póvoa, com Aver-o-Maro o Aguçadoura, em sobta veure desenes i desenes de pelegrins caminant en la mateixa direcció que jo. Fins el dia d'avui podria dir que no havia vist cap pelegrí (excepte els de l'alberg) i de cop me'ls trobo a centenars. Em crida molt l'atenció que en el mes de maig, fora del període vacacional, hi hagi tanta gent fent el camí portugués de la costa que pensava que era poc concorregut.
Abans d'arribar a Esposende, sobre el quilòmetre 20, a l'alçada del poble d'Apúlia, la ruta es torna encara molt més bonica. El camí és ple de molins de pedra que, com soldats d'una altra època, vigilen les platges de sorra blanca buides a aquesta hora. El cami, a vegades de terra, d'altres amb llambordes (com no podia ser d'una altra manera a Portugal) i, els menys, alfaltats amb ciment, va resseguint la costa farcida d'aquests molins que ara ja només són un bonic testimoni del passat.
Molins de la costa d'Esposende
Pedalant entre molins, dunes de sorra i pobles en festa arribo, quan porto 42 quilòmetres de ruta, a Viana do Castelo. Entro a la ciutat travessant la desembocadura del riu Lima per un gran pont de ferro de dos nivells (el ferrocarril pel nivell inferior i els vehicles per la part superior) dissenyat per Gustave Eiffel i inaugurat l'any 1878 segons he pogut veure després a la viquipedia.
Ponte Eiffel de Viana do Castelo
M'aturo a una plaça per fer fotos i descansar una mica, després de més de dues hores pedalant. Allà coincideixo amb uns asturians que estan fent el Camí de Sant Jaume portugués de la costa en bicicleta que després tornaré a trobar a Caminha, el darrer poble portugués per on passaré avui.
La ciutat em sorpren moltíssim. No m'esperava una ciutat tant maca coronada dalt d'un cim per una majestuosa esglesia que després sabré que és el Santuari de Santa Luzia, però malauradament no tinc temps per visitar-la avui (sobre tot perquè la pujada fins allà dalt deu ser de les dures, dures. Decideixo que algun dia hi tornaré per visitar-la amb tranquil·litat, així com a la resta de pobles de la costa nord portuguesa. L'objectiu del meu viatge no és fer un turisme exhaustiu. Sempre s'han de deixar coses per veure per un altra ocasió. I Viana do Castelo la poso a la part superior de la llista.
Santuari de Santa Luzia
I després d'una aturada de més d'un quart d'hora al cap baix, continuo la marxa circumval·lant la ciutat pel litoral i passant pel seu port, més gran del que em podria imaginar per a una ciutat d'aquesta mida.
Santuário da Senhora da Agonia
Abans de sortir de Viana do Castelo, vaig en busca d'un Aldi que he vist per Google que tinc a prop de la ruta i compro algunes "marranades" dolces (tinc molta gana!) per fer un segon esmorzar que remato amb un cafetó en un bar amb terrassa que trobo al costat.
Amb les piles carregades (i l'estomac ple!), marxo en direcció a la frontera. Continuo pedalant per l'Eurovelo 1 que pràcticament no he deixat en tot el matí. La ruta, que m'ha de portar a Caminha, continua sent un espectacle. Llàstima que el dia sigui tan gris i fresc. Aquesta ruta en un dia assolellat seria espectacular. Com abans, a la costa d'Esposende, la ruta està farcida també de molins però aquests una mica més petits i més blancs.
"Mohino" a Areosa
De cop i volta, en mig d'una aldea "sense nom" i després d'una llarga estona de transitar per un cami ple de llambordes, la banda esquerra del portabultos es despenja de la seva subjecció i les alforges comencen a ballar. Pufff! Averia? De seguida aturo la marxa per avaluar el problema-averia. Resulta que amb tanta llamborda, no només d'avuí, sinó del tots els centenars de quilòmetres que he fet a Portugal rodant per les seves carreteres i carrers, el cargol que subjecta el portabultos s'ha afluixat i l'he perdut amb la qual cosa tot balla. No puc continuar així. Per sort, recordo que a la bossa d'eines porto algun cargol extra que vaig posar per si de cas. Finalment, després d'una estoneta aconsegueixo solucionar provissionamel el problema perquè em falta el cargol femella que va per la part interior per tal de que elcargol mascle quedi totalment agafat. Però crec que aquesta solució em servirà fins que arribi al final d'etapa i pugui comprar alguns cargols mascles i femelles més. De moment, crec que amb aquesta solució puc anar avançant fins a Baiona i, sobretot, perquè estic a punt de deixar Portugal i amb ella les llambordes.
La ruta continua pujant pel litoral nord portugués ben enganxat al mar passant per Carreço, Afife, Vila Praia de Áncora i Moledo des d'on es divisa ja la costa gallega i, especialment, el Monte de Santa Tegra, al costat de A Guarda, que destaca per la seva forma cònica perfecta al final d'una llarga platja de sorra blanca que arribar fins a la desembocadura del riu Minho.
"Bom Caminho" a Vila Praia de Áncora
Vistes del Monte de Santa Tegra des de la platja de sorra blanca de Moledo
De Moledo a Caminha, el darrer poble portugués de la meva ruta, només tinc 6 quilòmetres totalment plans que recorren la riba del riu fins al poble on es troba el petit embarcador just al costat de la fortalesa medieval on haig d'agafar el ferry per creuar el Minho i passar a Galicia.
Arribant a Caminha pr la desembocadura del riu Minho
Fortalesa medieval de Caminha
Un cop a l'embarcador de Caminha, veig que allò és massa modest, com d'estar per casa, i no entenc com pot arribar un ferry. Allà hi ha un bar on es treuen el tickets i em diuen que haig d'esperar una hora per creuar el riu perquè el barquer ha marxat a dinar. Doncs res, allà que em quedo prenen una cervesa i unes croquetes que em serviran per dinar (encara estic tip del segon esmorzar que he fet a Viana do Castelo). Al bar coincidexo amb el grup de cicloturistes asturians amb els qui vaig coincidir a Viana i fem petar la xerrada mentre esperem que hi arribi el vaixell. També aprofito per buscar allotjament a algun alberg a Baiona. El fet de veure tants pelegrins en el dia d'avui m'ha posat la mosca rere l'orella i no m'en refio. A Baiona hi ha un d'oficial que precissament per això, no es pot fer reserva. Truco per veure com de ple està aquests dies i em diuen que hi ha molta més gent que de costum i no em pot assegurar que quan hi arribi hi trobi plaça. El noi em parla d'un privat al costat de Baiona, en concret a Sabaris, i hi truco. També em diu el noi que està força ple, però que les reserves es fan només per la pàgina web, així que aprofitant el temps mort esperant el ferry, faig la reserva amb el mòvil. Tema allotjament solucionat per avui.
Finalment, al voltant de les 3 de la tarda apareix un noi (el barquer) que vol saber qui ha de travessar el riu. La majoria anem amb bicicleta i ens organitza en dos grups. Quan ens porta fins al vaixell ho entenc tot. Allò no és un ferry ni res semblant. És un taxi-boat, una mena de llanxa foraborda de poca capacitat.
Amb moltes dificultats encabim les bicicletes a la llanxa i més apretats que unes sardines en llauna creuem el riu a tota velocitat fins moll de A Guarda (Galicia). La veritat és que l'experiència ha pagat la pena. Ha estat com a mínim curiós i divertit.
Un cop A Guarda, els desnivells tornen a apareixer. Tinc un 30-35 quilòmetres fins a Sabaris, poble que està practicament enganxat a Baiona. De tota manera, la ruta de la costa passa per bones carreteras, carrils bici i pistes en bon estat. Millor que a Portugal. En això, la meva bicicleta hi surt guanyant.
A Guarda al fons i el Monte de Santa Tegra mig cobert de núvols
Només deixar A Guarda enrere, la ruta guanya alçada (les meves cames donen fe), però, tot i així, els quilòmetres passen força ràpids, sempre amb la costa a la vista i sota un cel cada cop més amenaçor. Segons el meu mòbil hi ha moltes possibilitats que avui acabi mullant-me.
Monaterio de Santa Maria de Oia
Abans d'arribar a Baiona, la ruta de Koomot em fa agafar una variant més curta per camins però amb força desnivell de pujada, i com veig que seguint per la carretera de la costa també hi arribaré, m'estimo més no temptar a la sort i ser conservador amb la bicicleta.
Ràpidament arribo a Baiona on havia estat feia més de 35 anys, en concret l'estiu de 1987, i que només recordava vagament. No m'entretinc gaire, però faig alguna aturadeta per fer les fotos de rigor al castell i a la bahia.
Vistes de Baiona (Castelo do Monterreal, el port i la platja i Sabaris al fons)
Arribo a l'alberg de Sabaris, on havia fet la reserva a Caminha, al voltant de les 6 de la tarda i... oh, sorpresa!!! Està ple!! Un error informàtic ha colat la meva reserva. Però cap problema... hi surto guanyant. Em compensen amb una habitació doble amb bany a l'hotel Vasco de Gama que es troba gairebé al costat i al mateix preu que l'alberg (17€). Fantàstic!!! 😄😄😄
A l'hotel, aprofito per fer una bugada més completa i com fora està a punt de ploure, estenc la roba al lavabo. Aprofito que tinc un ventilador de peu a l'habitació i el poso al lavabo per tal de que vagi accelerant el procés d'eixugat.
Després de la dutxa i un cop feta la bugada, surto a donar un volt pel poble per localitzar una ferreteria i comprar els cargols. Just al costat de l'hotel en tinc una i i compro el que necessito i uns quants més per si de cas.
L'aldea és poc més que un carrer llarg amb una plaça i la seva corresponent esglesia que trobo just davant del supermercat (cadena Froiz, un més per a la colecció) on aprofito per comprar algunes coses per l'esmorzar de demà: fruita, iogurt, pa, i una mica de formatge i pernil dolç. No he comprat per sopar perquè he decidit que avui ho faré a un bar que té bona pinta a 50 metres de l'hotel. Cuinar a l'habitació no és una cosa recomanable així que avui em donaré un altre caprici.
Esglesia de Sabaris
Quan surto de la cafeteria Jonathan, on m'he fotut un "peaso" entrepà de carn "metxada" picant que mai havia tastat abans, dues cerveses i un gelat per 10,5€, està plovent de valent. He tornat a tenir sort. La pluja gairebé mai m'agafa en ruta. Com a molt unes gotes de res. Espero que plogui tot el que ha de ploure, però que demà torni a sortir el sol donat que serà el dia, si tot va bé, que arribi a Santiago de Compostela.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada