ETAPA 21: GUINCHO - SINTRA

PRIMERA AVERIA GREU

Dilluns, 22 de maig de 2023

Distància: 30 km
Temps: 1h 42' 
Velocitat mitjana: 17,4 km/h
Desnivell:  520 m D+ / 380 m D-

El matí comença amb força nuvols, però sembla que el temps no serà dolent al llarg del dia. Després d'esmorzar, recollir la tenda i tot el material, surto cap a Santa Cruz que es troba a uns 90 quilòmetres aproximadament de Guincho. Però abans, passaré pel Cabo da Roca que és el punt més occidental de la Europa continental on vaig estar fa molts anys amb la Tensi.

Surto d'hora del càmping i els primers quilòmetres transiten per la mateixa carretera del dia anterior, la N247, que agafo un quilòmetre després de sortir del càmping. Durant set quilòmetres la carretera va pujant des de gairebé el nivell del mar fins a uns 250 metres d'altitud des d'on tinc una vista molt maca de la costa de Cascais-Guincho, tot i que el dia no és del tot clar.

Un cop arribo a la cota màxima del dia, agafo una carretera local que m'ha de portar al primer objectiu del dia: el Cabo da Roca. La carretera torna a baixar fins gairebé el nivell del mar. La baixada és divertida, però baixar tant també implica que a la tornada hauré de pujar un altra cop. I això no m'agrada tant!

En poc més d'1 hora arribo al far. El lloc està ple de turistes com no podia ser d'una altra manera i entre els quals un autocar de gent oriental (japonesos, xinesos o coreans, ves a saber). Deixo el far enrere i m'aproximo al monolit que indica el nom del lloc que és on es troba tota la gent. Contemplo la bellesa dels penya-segats mentre espero que els turistes orientals es vagin fent les fotos pertinents. Al final, arriba el meu torn i el darrer dels turistes s'ofereix a fer-me les fotos davant del monolit.

El sol sembla que es vol fer un forat entre el mar de núvols, però el dia encara és fresc i convida a anar amb el tallavents. Quan acabo d'inmortalitzar el moment, decideixo marxar per continuar la meva ruta.

Com era de preveure, la carretera pica de valent cap amunt, però al cap de poc més d'un quilòmetre, el navegador em fa sortir de la carretera per agafar un camí a l'esquerra. Dubto de si fer cas o no i continuar per la carretera encara que el camí sigui més llarg i, finalment, caic en la temptació d'agafar el camí que sembla relativament fàcil, però malauradament al cap d'una estona el camí es converteix en corriol tècnic i, finalment, en un corriol trencat amb molta pedra i passos molt dificils de baixada que a estones m'obliga a baixar de la bicicleta per empènyer-la. La bicicleta i jo també patim durant una bona estona. Per sort, el tram dolent no arriba als dos quilòmetres i aviat arribo, tras una forta pujada, al poble d'Almoçageme. Un poble encantador, petitó i blanc tot ple de pujades i baixades amb llambordes (com a tot Portugal).

Buscant el carrer de sortida del poble que em costa una mica més del normal (és un laberint), veig un cafeteria petitona a una cantonada. Em aquell moment, quan porto menys de dues hores de ruta amb parada inclosa, em ve de gust fer un café i menjar alguna cosa dolça.

Una estona després ja torno a estar en ruta. El camí fa baixada i sembla que m'acosto al mar un altre cop. I quan porto una mica més de dos quilòmetres després de l'aturada del café, sento que alguna cosa no va bé. La transmissió comença a fer molt soroll i sembla que no puc canviar de pinyó. Uiiiii, que això pinta malament. Paro en sec per revisar el canvi de darrera i veig que tota la pinyonera està trencada. Més aviat, que tots els diferents discos de pinyons es mouen tots en totes les direccions. Sembla que l'averia és greu i me n'adono que la meva bona sort dels primers vint dies de viatge s'acaba d'estruncar. No puc continuar! De fet, el mecànic de Cartagena ja em va comentar alguna cosa sobre els rodaments de la roda posterior però això sembla que afecta més a la pinyonera. I ara que hi penso, ja fa dies (des de que estic a Portugal, com a mínim) que la bicicleta grinyolava força.

Sort que estic a una zona semiurbana residencial amb algunes vivendes al meu voltant. "No estic gaire lluny de la civilització", penso. I de seguida, recordo que abans de sortir de viatge havia contractat una assegurança d'assistència en viatge especial per a bicicletes amb "Segurobici.es". Sort que la vaig contractar. Tard o d'hora l'havia de necessitar. Són les 11 del matí i sembla que l'etapa d'avui la puc donar per acabada. Quina rabia!!

Final d'etapa

Truco al telèfon d'assistència que tinc guardat a l'agenda. L'atenció és fantàstica. Em diuen que es posaran en contacte amb una companyia portuguesa amb la que tenen conveni i que aviat m'enviaran un taxi. Em demanen on sóc però no ho sé del cert. Els dic que estic a prop de Sintra però només tinc el nom del carrer on sóc i que he vist a una parada d'autobús que hi ha aprop on posa "Estrada do Rodizio" i el número de la porta de la casa que tinc més aprop. Em pregunten també on vull que em portin. Els dic que al primer poble gran que es trobi dins la ruta que estic fent i que tingui taller de bicicletes.

Em diuen que em tornaran a trucar d'aquí una estona quan puguin contactar amb l'assegurança portuguesa i tenir més informació, però que segurament en poc temps em recollirà un taxi.

Al cap d'uns 15'-20' em tornen a trucar de la companyia i em diuen que ja han contactat i que em trucaran en pocs minuts els portuguesos. Doncs res, toca esperar. Al cap d'una hora ben bona, finalment els portuguesos em truquen per demanar-me la informació del lloc on estic i em diuen que aviat enviaran un taxi. Poca cosa més.

Ja fa més de dues hores que estic allà i no hi apareix ningú. Estic impacient. Truco de nou a Espanya i els informo del que està passant. S'estranyen molt de que triguin tant en atendre'm. La noia que m'aten em diu que no pateixi que se'n cuida personalment del meu cas i que tornarà a trucar a Lisboa per veure què passa.

Bé, finalment, quan porto ja tres hores i després de varies trucades d'anada i tornada, apareix un taxi negre i verd pel carrer. Ja era hora!! Ja començava a dubtar que algú vingués a recollir-me. Estic emprenyat i descarrego la meva frustració amb el pobre taxista que no té cap culpa. Ell em diu l'han avisat fa uns deu minuts. El taxista em diu que em porta a Sintra a un taller de bicicletes que hi ha allà i que un cop em deixi finalitza el seu servei. Truco a la noia de la companyia d'assegurances d'Espanya i li explico que finalment m'han recollit i que em porten a Sintra a un taller. I ella em diu que si no poden arreglar la bici el mateix dia, la companyia em pagarà una nit d'hotel a Sintra. Fantàstic, això no m'ho esperava. Al final, els 29,9€ que vaig pagar per l'assegurança anual ja l'he amortitzat a la primera.

El taxista em porta directament a un petit taller de bicicletes que es troba a la part alta de Sintra que es diu "Flow". Arribo poc abans de que tanquin al migdia i sembla que, malgrat l'averia, la bona sort m'acompanya. Resulta que tinc trencat el nucli de la pinyonera i els rodaments de la roda posterior (un dos en un, vaja!), però sortosament el taller treballa amb components "Progress" que són els que porta la meva bici i que dels recanvis que necessita en té un de cada (els darrers que li queden). Si no els hagués tingut a la botiga, els hauria d'haver demanat a Espanya i, en concret a Badalona!! Ironies del destí! I això implicaria que m'hauria de quedar a Sintra uns dos o tres dies mentre arribaven.

Em diu que la bici estarà reparada al voltant de les quatre de la tarda (la botiga tancarà una hora al migdia per dinar). Li pregunto per un hostel per allotjar-me que estigui a prop. Truco i em diuen que hi ha places. Perfecte! Malgrat tinc opció per anar a un hotel, m'estimo més l'ambient que puc trobar a un hostel a més de poder disposar de cuina la qual cosa em permet no haver de dinar a un bar o a un restaurant. Li dic al noi del taller que quan el truquin de l'assegurança, com m'han dit que faran, els hi digui que la bicicleta estarà reparada demà. D'aquesta manera tindré dret a que em paguin l'allotjament.

Truco a la meva companyia per informar-los del que faré i per rebre indicacions de les passes que haig de fer per justifcar el pagament del hostel.

Mentre el noi del taller marxa a dinar i acaba d'arreglar-me la bici, decideixo quedar-me a dinar a un lloc molt guai i alternatiu que hi ha just al costat del taller. El dia ha millorat i s'està molt bé a la terrasseta del bar, a més estic a un quilòmetre i escaig del hostel i no tinc ganes d'anar carregat amb les alforges i el calçat amb cales. M'estimo més quedar-me allà descansat i gaudir del solet.

Finalment, a les quatre de la tarda, com m'havia dit el noi del taller, la bicicleta està enllestida i el preu em sembla més que raonable. No arriba als 96€. Molt content i ara sembla que la bicicleta deixarà de grinyolar.

Monto les alforges i marxo cap al hostel. Faig el checking i el lloc em sembla molt nou i molt modern. M'agrada molt!! Comparteixo una habitació de quatre llits (lliteres) amb un noi d'Afganistan, tot i que pels caracters facials, sembla més d'un país asiàtic. El noi s'interessa molt pel que estic fent i fem petar la xerrada mentre m'instal·lo. Després pujo a la cuina-menjador per veure l'equipament i decidir el que compro per sopar. Hi ha de tot. Cap problema.

I com diuen que “no hay mal que por bien no venga”, també he aprofitat la meva estada a la “Puosada de Jovens” a fer una bugada completa (rentadora i assecadora) for FREE!!

Mentre la rentadora fa la seva feina, aprofito per anar a comprar un supermercat que m'han dit que hi ha relativament a prop del Hostel. Quan surto en direcció al supermercat de la cadena "Minipreco", la tarda ha canviat radicalment i comença a pluvisquejar. M'estimo més que plogui en aquestes estones que mentre vaig en bicicleta. Mentre vaig al "Minipreco" veig a l'est, a dalt d'una muntanya, el Castelo dos Mouros i el Palacio da Pena, els llocs més emblemàtics de Sintra que ja havia visitat el darrer cop que vaig estar a Portugal.

De tornada al hostel carregat amb el sopar, l'esmorzar i uns extres per la ruta de demà, poso l'assecadora i pujo a la cuina per començar a preparar el sopar. El lloc és força ple de joves, la majoria estudiants d'altres països, entre els quals es troba també el jove afganès, amb els que comparteixo una bona estona (practicant l'anglès).

Un cop he sopat i rentat els estris que he fet servir a la cuina, recollo la roba de l'assecadora i marxo cap a l'habitació. Vull aprofitar per guardar la roba neta i dedicar un temps a penjar fotos i la petita crònica a l'Instagram, com faig cada nit. A més, aquesta nit, tinc feina extra perquè he de replanificar la ruta de demà.

Potser serà un pel més llarga per recuperar el terreny i el temps perdut. Després de mirar totes les opcions i distàncies, crec que demà finalitzaré l'etapa a Peniche.

Malgrat tot, no ha estat malament el dia d'avui. Mirat amb una certa perspectiva, no he perdut molts quilòmetres, he pogut descansar una mica més, l'allotjament em sortirà gràtis (27€ que pagarà l'assegurança), he conegut gent molt maca i tincs uns components importants de la bicicleta totalment nous a un bon preu. Aquesta reparació a Espanya m'hagués costat bastant més. I amb aquests pensaments, tanco el llum de la capçalera del llit i en pocs segons m'adormo.

Video resum de l'etapa (parcial) fet amb l'app Relive: