Distància: 88 km Temps: 5h 36' Velocitat mitjana: 15,7 km/h Desnivell: 720 m D+ / 670 m D-
Diumenge i, a més, un dia que em fa especial il·lusió perquè arribaré a Lisboa, una ciutat amb molt d'encant i "saudade" de la qual tinc un gran record.
Ahir al vespre vaig acabar de revisar l'etapa i, tot i ser una etapa força costera i plana, la primera part fins a Lisboa té força desnivell. I a sobre, sembla que la previsió del temps de cara a la tarda no és bona. Crec que acabaré mullant-me.
Després d'esmorzar i recollir tot, marxo del càmping sobre les 9:30. Ha sortit el sol però el dia és un pel fresquet per la qual cosa surto amb els manguitos i l'armilla tallavents.
Només sortir del càmping el navegador em porta per un camí asfaltat que travessa el Parc Natural da Arrábida. El camí és molt maco. Passa per una zona boscosa densa que no deixa passar la llum. L'únic problema és que el pendent és pronunciat fins arribar a la carretera nacional EN 10 on aprofito per treure'm els manguitos i l'armilla tallavents que ja em sobren. L'alegria dura poc perquè el navegador m'envia un altre cop per una carretera estreta que surt a la dreta i que als 100 metres comença a pujar i pujar, i cada cop més, fins que arriba un moment que les cames ja no poden pedalar més i m'haig de baixar de la bicicleta i tirar d'ella fins un "descansillo". Quan arribo dalt de tot me n'adono que aquesta superpujada és l'entrada d'un lloc anomenat Quinta do Lavadouro que pertany a la ciutat de Coina per on passaré més endavant. Just a dalt de la forta pujada veig que el que he fet és la Rua Alto das Necessidades. I això dic jo, quina necessitat tenia de pujar per aquí quan si hagués continuat per la EN 10 hauria arribat al mateix lloc però amb una pujada més lleu.
A partir d'aquí el terreny és molt favorable i em llenço cames ajudeu-me passant primer per Vila Nogueira de Azeitaõ, després per Quinta do Conde i, finalment, per Coina on s'acaba la baixada i que en alguns trams m'ha fet passar per camins de terra.
Passat Coina em trobo una benzinera Shell a la dreta i de cop em venen moltes ganes de fer un bon café acompanyat d'aguna cosa dolça. Tinc gana i no sé perquè ja que he esmorçat com gairebé cada dia. M'aturo, demano un café i un "pasteis de nata". Sec a una taula que hi ha fora de la benzinera i, mentre faig el café, començo a mirar si puc trobar algun super obert encara que sigui diumenge. Aquests dies a Portugal he vist que molts supers, especialment a les zones amb turisme, obren també els diumenges. L'ideal seria trobar-ne un abans d'arribar a Lisboa on per el centre serà molt més dificil de trobar un. Així que reviso la ruta fins al ferry, que es troba a Cacilhas un barri d'Almada, just davant de Lisboa. I efectivament, veig que a menys d'un quilòmetre, a Amora, tinc un Aldi obert just a la ruta. Fantàstic. Faré la compra del dia i així no hauré de pensar més.
Al final compro per dinar, sopar i esmorzar i això m'obliga a anar un pel més carregat aprofitant tots els espais que em queden a les alforges i el que no m'hi cap m'ho posso a una motxilla de cordes a l'esquena. El trajecte des d'Amora fins al port d'Almada és un tram urbà amb força pujades (i baixades) i amb força tràfic. Uns quilòmetres abans d'arribar ja es pot veure en la distància una de les estructures del gran Ponte 25 de Abril.
Vistes del Ponte 25 de Abril des d'Amora
Finalment, quan porto 37 quilòmetres i fa 3 hores des de la meva sortida del càmping arribo a l'estació marítima on agafo el ferry per 1,5€. El moll és ple de gent que vol passar a Lisboa. El trajecte és molt curt. Només es tracta de creuar el riu Teixo (Tajo). Al final no sé si entre les maniobres de sortida i arribada més el trajecte no arriba als 10 minuts.
Quan surto de l'estació marítima ja hi sóc pràcticament al centre de Lisboa. És diumenge i es nota força animació festiva als carrers. És migdia i em proposo aprofitar-lo per fer un mini tour turístic pel centre de la ciutat per recordar vells temps (hi he estat dos cops a Lisboa).
Començo direcció est resseguint la riba del riu fins arribar en pocs minuts a la majestuosa Praça do Comercio.
Praça do Comercio
Després continuo en direcció est buscant els forts pendents que em porten al Castelo de Saõ Jorge, passant primer per la Catedral de Santa Maria Maior que es troba en obres.
Catedral Santa Maria Maior
Continuo pujant fins arribar a dalt de tot, al Miradouro do Recolhimento. Segona aturada per agafar aire i contemplar les magnífiques vistes que des d'allà tinc de l'Alfama.
Tranvia lisboeta des del Miradouro do Recolhimento
Vistes de l'Alfama
Després d'uns minuts allà dalt començo a baixar de nou amb molta cura per l'estretor i forta baixada dels carrers plens de llambordes i vies de tranvies. Agafo la Rua da Madalena i aquesta vegada vaig al nord fins al Rossio i d'allà a la Praça Dom Pedro IV que bull d'animació
Praça Dom Pedro IV
Allà me n'adono que malgrat encara fa sol, el cel s'està omplint de molts núvols amenaçadors. Potser encara trigarà a ploure però segur que a la tarda em tocarà pedalar amb pluja. Davant d'aquesta situació, en lloc de pujar una mica fins a la Praça dos Restauradores i després per l'avinguda Libertade fins a la Praça Marqués de Pombal, decideixo anar cap al Chiado per la Rua do Carmo des d'on tinc unes bones vistes del magnífic elevador de Santa Justa de data de l'any 1902.
Elevador de Santa Justa
El camí continua fent pujada. De la Rua do Carmo giro a la dreta per l'elegant Rua Garret que acaba a la Praça Luis de Camões un dels punts neuràlgics del barri del Chiado i porta d'entrada del Barrio Alto de Lisboa.
En aquest punt, decideixo que és hora de continuar ruta perquè només porto la meitat aproximadament dels quilòmetres que faré avui i encara tinc llocs d'interés per veure. Així que des de la Praça Luis Camões agafo un dels carrers que baixa directe al riu Teixo que aniré seguint per sortir de Lisboa. Un cop a la riba del riu passo pel bonic mercat de la Ribeira, que es troba just davant de la estació marítima.
Mercado da Ribeira
Quan arribo al barri d'Alcantara, una mica abans d'arribar al famós Ponte 25 de Abril, la ruta es complica amb un munt de vies ràpides i passos elevats. Allà perdo molt de temps perquè no acabo de trobar el camí correcte. Després d'uns quants intents, finalment el trobo i poc després, ara sí, passo per sota del magnífic pont.
Ponte 25 de Abril
A partir d'aquí el camí s'aclareix molt. Agafo un carril bici que va paral·lel al riu i em permet veure al final el Monument dels Descobriments, homenatge als navegadors portuguesos. El cel ara està força nuvol i en alguns punts força negre. Tot i així, s'escolen de tant en tant alguns rajos de sol.
Monumento dels Descubridors
Crec que és el moment de aturar-me a dinar. Trobo un banc de pedra just al costat del monument i trec el que porto a la motxilla que he comprat a l'Aldi aquest matí. Al costat hi ha un petit food-track on compro una llauna de cervesa. I després de dinar un cafetó i un gelat.
Abans de marxar, contemplo el Monestir dels Jerónims que tinc a l'altra banda de l'avinguda que no puc creuar amb la bici perquè s'ha de passar per un pas inferior amb moltes escales. Així que em conformo amb fer una foto i continuar camí.
Monestir dels Jerónims
Pocs metres després trobo la coneguda Torre de Belem que deixo enrere després de fer unes fotos. No m'entretinc gaire perquè ja la vaig visitar fa alguns anys.
Torre de Belem
Ara sí que sí ja marxo a ritme més ràpid per sortir del tot de Lisboa. Continuo pel carril bici que em permet avançar ràpid durant una bona estona mentre el cel és cada cop més amenaçador.
A l'alçada d'Oeiras comença a ploure una mica. M'aturo un moment a una zona verda i sota un arbre em poso l'impermeable per primer cop durant aquest viatge, però 5 minuts més tard l'aigua cau amb força i em veig obligat a aturar-me a una marquesina d'autobús on també es refugia una dona.
Plou amb ganes i tinc fred, i això que porto l'impermeable. Passo una bona estona allà aturat sense poder sortir i a més no té pinta d'escampar. Toca esperar, quin remei!
Després d'una bona estona, potser entre uns 20-30 minuts sembla que comença a minvar força la intensitat. Decideixo sortir perquè no sé si hauré de tornar a aturar-me. De moment sembla que la pluja no va a més i em permet avançar una altra vegada, però al cap d'una estona, a l'alçada de Parede la pluja tornar a apretar i decideixo sortir de la ruta i buscar un altre cop aixopluc. Trobo un edifici amb porxos que em permet ficar-me a sota. I allà trobo un bar que sembla mig obert. M'apropo i pregunto al senyor si està obert per fer un cafetó. Em diu que està tancat però quan es fixa en que sóc un cicloturista en ruta que intenta aixoplugar-se em diu que m'esperi perquè el terra està fregat i al cap d'uns minuts em treu un cafetó que puc prendre assegut a una taula que hi ha fora del bar. Crec que estic uns 10-15 minuts allà i quan li demano per pagar, el senyor em diu que estic convidat. Obrigado, obrigadíssimo!! Un gran detall que li agraeixo de tot cor.
La pluja torna afluixar fins a ser un simple orbayo que em permet continuar la ruta novament. Poc després de Parede arribo a Estoril, vila turística i senyorial de la jet-set lisboeta que aquella tarda llueix poc amb el temps tant gris i plujós que fa.
Estoril al fons
Forte da Cruz d'Estoril
Estoril
I sense solució de continuitat, deixo Estoril i entro a Cascais, una altre dels pobles costers importants que hi ha al costat de Lisboa, sense deixar de transitar pel carril bici la qual cosa agraeixo. Llàstima del dia tant gris i lleig perquè aquesta zona de la costa amb Sol és molt maca.
Far de Santa Marta
Després de passar per tots els llocs més emblemàtics de Cascais (Palau Seixas, Ciutadella de Cascais, Far-Museu de Santa Marta) arribo a la Boca do Inferno que recordo com bramava la darrera vegada que hi vaig ser-hi. Però avui, curiossament, no brama. L'oceà està tranquil, cosa estranya en un dia plujós com el d'avui.
Boca do Inferno
Far da Guia des de la Boca do Inferno
Fa estona que ja no plou i sembla que la tarda aguantarà. Deixo enrere el Far da Guia que es troba a la sortida de Cascais i afronto els darrers quilòmetres del dia. El càmping es troba a Guincho que es troba dins el Parc Natural de Sintra-Cascais. I per tant, la resta del camí transita per aquesta zona verda costera sense deixar de pedalar pel carril bici.
A 4 quilòmetres del destí passo pel Far do Cabo Raso que és el segon punt més occidental d'Europa després del Cabo da Roca que visitaré demà.
Far do Cabo Raso
I poc després arribo a Praia do Guincho just quan sembla que el Sol intenta obrir-se pas entre els nuvols que fins feia una estona tapaven per complert el cel. I des de la Praia de Guincho agafo una carretera, també amb carril bici, que gira a la dreta i comença a guanyar alçada des d'on es pot veure perfectament tota la Praia do Guincho.
Praia do Guincho
Finalment, quan són les 19:00 entro per la porta del càmping. Quan faig el checking i demano que em posin el segell a la credencial del peregrí, m'informen que em faran un descompte del 50% del preu ordinari, és a dir pagaré només 7,40€. No està gens malament.
El càmping està molt bé i m'instal·lo després d'una estona buscant el millor lloc. En aquest cas, aprop del bar, supermercat i la zona de lavabos i dutxes, i sempre amb un punt d'electricitat i aigua potable. El fet de viatjar fora de temporada et permet poder triar bons llocs per acampar.
La tarda acaba amb el cel practicament descobert i encara puc esgarrapar uns quants minuts de sol mentre gaudeixo d'una cervesa fresqueta i una bossa de xips. Què fàcil és tenir uns instants de felicitat després d'una dutxa reparadora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada