dilluns, 3 de febrer del 2020

ROAD TO CHICAGO!

Ja fa 6 anys de la meva darrera Marató (de muntanya) i 10 de la darrera d'asfalt que va ser la Marató de Nova York. Creia que serien les meves darreres maratons i que no tornaria a córrer (i a entrenar) per cap altra més pels problemes amb el meu genoll dret, però vet aquí que el guió ha donat un gir inesperat i que em trobo en plena preparació d'una nova marató, i no de qualsevol marató. Ho faré amb una de les Majors, amb una de les millors maratons del món: la Chicago Marathon.

Ja porto set setmanes completades d'entrenament amb una aturada de dues setmanes (finals de desembre - inicis de gener) per la grip. Avui he començat la vuitena setmana. Ja sé que encara queda molt. En concret, més de 8 mesos (250 dies) però donat el meu estat físic inicial, necessito moltes setmanes per anar agafant la forma necessària amb molt treball de base no específic que es basa en complementar la cursa a peu amb bicicleta de carretera, natació, el·líptica i molt gimnàs. Mica en mica aniré agafant resistència i força per augmentar després el volum de quilòmetres corrent i també per millorar el ritme de cursa. L'objectiu és poder arribar a l'11 d'octubre amb una preparació suficient que em permeti acabar amb una marca per sota de les 3h30' (sub 5'/km), tot i que si els entrenaments van bé, no descarto intentar córrer una mica més ràpid però sense pressió.

De moment ja porto 3 curses, la cursa "Rodant pel riu Ripoll" de 9 km del 26 de desembre que em va sortir a 4'25"/km anant a tope, la Mitja Marató Trail La Llanera amb 2h09'49", gairebé 10' més que fa dos anys a causa de que acabava de sortir d'una grip i em trobava molt tou i sense força i, finalment, la Mitja de Terrassa de fa 8 dies que no va anar gens malament amb un temps que no esperava inicialment d'1h37'19" (4'36"/km) i que em fa ser optimista.


La veritat que tornar a preparar una marató és un repte que m'il·lusiona i aquest blog em permetrà mantenir la motivació explicant els meus entrenaments. Espero que aquesta entrada sigui la primera de moltes d'aquesta nova etapa. Road to Chicago!!



2 comentaris:

Excal. ha dit...

Me tenías convencido de que nunca más volverías a correr al nivel que añoramos ambos y me refiero al tuyo. Pero como siempre me sorprendes...Aunque la verdad, es que no tendría porque, ya que sé positivamente que tu tesón y entereza, te va ha llevar más allá de correr esa alucinante "Chicago Marathon". Deseo que tus entrenos, culminen en ese pedazo de reto.

FerRun ha dit...

Yo también estaba convencido de que nunca más podria (no quería) preparar una maratón, pero ya ves, me han liado...jejeje. De todas formas, ni de lejos llegaré al nivel de hace unos años. Ni puedo ni quiero sacrificarme tanto. Me conformo con hacer un tiempo digno y disfrutar la experiencia. Muchas gracias por tus palabras y tus ánimos!!