dilluns, 25 de juliol del 2016

QUERALBS - OLLA DE NÚRIA - QUERALBS

Diumenge 17 de juliol de 2016
Distància: 36 km
Desnivell positiu: 3003 metres


Feia més de dos anys que no feia una sortida d'aquest tipus. En concret, des de Pels camins dels matxos de 67 kmla darrera cursa de muntanya que vaig fer el mes d'abril del 2014. A partir d'aquell dia vaig ser conscient de que el meu genoll ja no em permetria gaudir de curses i entrenaments per muntanya.

Des d'aleshores pràcticament no he trepitjat la muntanya, a excepció d'alguna sortideta CaCo per La Mola i els seus voltants. Però, darrerament havia començat a valorar la possibilitat de fer algunes sortides tranquil·les d'alta muntanya aprofitant que alguns clients de Run&Fit estàven fent entrenaments llargs per aquestes zones. Després de successives proves per La Mola, com ja he dit, vaig veure que si no forçava gaire i anava en compte amb les pedres i les irregularitats del terreny podria plantejar-me, de tant en tant, fer alguna sortida guapa per treure'm de sobre el "mono" de muntanya.

I el dia va arribar de la mà del Jordi Cid, un client veterà de Run&Fit que estava fent sortides XXL per muntanya de cara a preparar les ultres que disputaria aquest estiu (Ultra Aneto-Posets i Ultra Pirineus). I com el ritme de Jordi en tirades llargues és força tranquil, vaig proposar-li d'acompanyar-lo el diumenge passat a fer l'Olla de Núria des de Queralbs. 

Aquest recorregut em feia especial il·lusió perquè no l'havia fet des de juliol del 2012 fent la cursa de l'Olla de Núria de 21 km. D'aquesta cursa guardo un especial record perquè va ser la darrera cursa que vaig fer amb la Teresa Farriol abans de la fatídica Cavalls del Vent al setembre d'aquell any on la Teresa va perdre la vida per una hipotèrmia. 



Escalfant amb la Teresa al juliol del 2012

Dit i fet, el diumenge de matinada vaig quedar amb el Jordi per pujar a Queralbs des d'on pensàvem iniciar i acabar l'entrenament. I a les 8:15 de matí començàvem la pujada al Santuari pel camí dels enginyers (el que puja paral·lel al tren cremallera).

Vam pujar a un bon ritme tenint en compte les meves circumstàncies personals de falta d'entrenament. Van trigar exactament 1h36' en arribar al Núria. Allà vam carregar els bidons amb aigua donat que durant tota l'Olla de Núria no hi ha cap font i vam fer un mos a un petit entrepà. UNs 20' després vam iniciar la pujada per la Coma de l'Embut al pic més alt de l'Olla, el Puigmal de 2910 m. d'altitud.


Iniciem la pujada al Puigmal des del Santuari

La pujada no té cap dificultat tècnica però a mitja pujada el desnivell és molt important i vaig acusar la meva inactivitat en muntanya. De tota manera, en menys d'1h30' ja erem a dalt del cim gaudint d'unes magnifiques vistes gràcies al magnífic dia que vam tenir. Feia sol però no massa calor en açada, fins i tot, al cim s'agraïa una mica d'abril. Ens vam hidratar convenient i vam fer un segon mos a un altre entrepà petitó. Després de les fotos de rigor van continuar la travessa amb la resta de cims de l'Olla.




A banda del Puigmal, l'Olla la conformen un seguit de pic tots ells de més de 2.500 metres, en concret i per aquest ordre, van pujar i baixar el Pic Petit del Segre, el Pic del Segre, el Pic de Finestrelles, el Pic d'Eina, el Pic de Noufonts, el Pic de Noucreus, el Pic de la Fossa del Gegant i el Puig de Fontnegra.


Vista del Santuari des del Pic de Finestrelles
La veritat és que pensava que un cop pujat el Puigmal, la resta seria bufar i fer ampolles, o al menys, això era el que recordava de la cursa del 2012, però la realitat va ser que la pujada a cada un dels pics va ser més dura del que recordava, especialment el Pic de Finestrelles


Finalment vam completar l'Olla sencera, descomptant la pujada i baixada a Queralbs, en 6h04', molt lluny de les 3h44' que vaig fer a la cursa, però es clar, l'objectiu d'aquest diumenge era un altre. I el temps total de la sortida va ser de 9h24'. El pitjor de tot va ser la baixada final de Núria a Queralbs que pensava que faríem en un tres i no res, però tot i que vam córrer una mica en alguns trams corribles, vam trigar 3' més en baixar que en pujar. No m'ho podia creure, tot i que la baixada és molt dolenta per la quantitat de pedres i roques que hi ha al llarg de tot el camí

El millor de tot, a banda de la sortida que vaig gaudir molt, va ser que a l'endemà estava perfectament recuperat i amb molt poques molèstias que van aparèixer 48h després (dolor als glutis i a la punta dels dits). Aquesta sortida m'ha retornat la il·lusió per fer més sortides d'aquest tipus o encara de més nivell en el futur ja que el meu genoll es va comportar força bé.

Aquí un deixo el track del meu Garmin on trobareu totes les dades de la sortida.








2 comentaris:

Ricard Masferrer ha dit...

També hi estat fa ben poc a l'Olla, just el dilluns 11, el dia després de la cursa. Nosaltres vam sortir des de Fontalba. M'agrada que puguis tornar a fer muntanya.

FerRun ha dit...

Gràcies Ricard. Pensava que després de la llarga inactivitat bloguera, el meu post s'ompliria de teranyines...hehehe. Com a mínim tinc un vell rocker com a lector. Gràcies!