dissabte, 2 de maig de 2015

MÉS D'UN ANY ATURAT PERÒ AMB NOUS OBJECTIUS

Ja fa més d'un any que no faig cap entrada en el blog, coincidint amb la lesió (definitiva?) que vaig patir "Pels camins dels Matxos" a mitjans del més d'abril del 2014 (darrera entrada del blog). Des d'aleshores pràcticament ja no he sortit a córrer amb un mínim de condicions. Durant uns quants mesos vaig intentar mantenir una certa regularitat setmanal en els meus entrenaments de córrer combinat-los amb molt treball de gimnàs, bici, el·liptica i més endavant natació. Fins i tot, el més d'octubre vaig participar a la cursa del meu Club amb l'objectiu d'acabar-la tranquil·lament. Però malauradament no hi havia cap millora, i les proves mèdiques mostraven una degració important del cartílag articular del genoll dret que fins aleshores havia pogut mantenir a ratlla amb injeccions d'àcid hialurònic. 

Darrera cursa de 10 km al CNS. Octubre de 2014
Cada sortida era un patiment continu a partir dels 10 minuts de cursa, acabant coix al final de la sessió que normalment no era superior a la mitja hora. Finalment, cap a finals d'any vaig decidir, per consell mèdic, parar del tot de córrer i fer una teràpia de xoc a base de ració conjunta de condroitina i glucosamina més colàgen, magnesi, i antinflamatoris naturals a base d'infusions de salze i cúrcuma. Però després de gairebé cinc mesos d'aturada total, sembla que la cosa continua igual a l'espera d'una ressonàcia magnètica que em faran abans de l'estiu per valorar l'evolució del genoll. Però no tinc gaires esperançes per les sensacions que tinc.

Mentres tant, continuo entrenant per no perdre la forma i perquè, un és com és, i necessito fer esport per sentir-me ple i carregat d'energia. De mica en mica he anat trobant nous esports que anteriorment feia molt puntualment, com són la bicicleta de muntanya i la natació, i especialment, aquest darrer. 

Cada cop aguanto més distància però necessito treballar la velocitat

Cada cop em trobo més a gust a l'aigua. Ara pràcticament, el gruix de l'entrenament el faig a l'aigua amb uns 6000-7000 metres setmanals més una o dues sortides en MTB i treball de força al gimnàs. La veritat és que m'estic adaptant força bé a la nova situació, tot i que de tant en tant, em venem atacs d'enyor quan veig a la gent corrent pel carrer o més encara, com avui que he fet la meva primera sortida a La Mola caminant per muntanya, quan veig corredors de trail enfilar-se muntanya amunt, com feia jo no fa gaire.

La MTB em permet continuar en contacte amb la natura
Sóc conscient que ara toca això i que les grans curses i ultres dels darrers anys ja han passat a millor vida, però no així els reptes que de ben segur en sortiran, ja sigui en bicicleta, nedant...o qui sap si fent alguna triatló ara que em moc com a peix a l'aigua...jejeje. El temps dirà.


Avui, des de La Mola


Cap comentari: