dimarts, 24 de novembre de 2009

ÍNTIMA EMOCIÓ
Relat guanyador en el concurs de relats curts "Quinze línies" de Radio Barcelona-Cadena Ser 


Diumenge, sis trenta del matí. El so familiar del radio-despertador trenca el silenci de la nit. D’una revolada poso els peus a terra. Miro per la finestra i encara és negra nit. La llum de la lluna, mig amagada entre el núvols, il·lumina tènuement el carrer. El terra és moll. Sembla que ha plogut. Em vesteixo amb el mateix ritual de cada dia i per acabar les meves sabatilles de running. Quinze minuts més tard ja estic al carrer. La ciutat encara dorm. Les primeres llums ataronjades de l’alba comencen a trencar per l’horitzó que s’intueix per darrera dels imponents gratacels.

Començo a córrer. Dono les primeres passes de forma lenta. Sempre em costa agafar el ritme durant els primers minuts. Ningú al carrer. Tan sols algun grup de joves que esgota els darrers minuts de festa abans de tornar a casa. Tota la ciutat és per a mi. Als pocs minuts la respiració es sincronitza harmoniosament amb cada gambada. Marxo sense cap esforç, ni dolor. Em sento el cos i el cor amb un ritme clar i perfecte. Les meves sabatilles llisquen suament però amb decisió per sobre de l’asfalt moll que avui descansa de l’atrafegament diari d’un tràfic impossible. Els minuts i els quilòmetres passen ràpidament al llarg de les amples avingudes desertes que poc a poc saluden al sol que, ara sí, em comença a acariciar la cara amb timidesa. La sensació de llibertat és absoluta. La meva ciutat, normalment sorollosa i contaminada, em proporciona un instant d’íntima emoció.

2 comentaris:

raulangulo ha dit...

Felicitats pel blog i pel relat Ferran!!
Que segueixi així, omplint-se de bones cròniques i bons resultats.

FerRun ha dit...

Gràcies Räul. El teu blog em serveix de model. Per a cròniques les teves... ah! i gràcies per afegir el meu blog al teu.