FerRun: PIRINEXUS. ETAPA 6: RIUDARENES

AIXÒ S'ACABA: RETORN A CASA

Dissabte 14 de juny de 2025

Distància: 74,3 km

Temps: 4h 42'

Velocitat mitjana: 15,8 km/h

Desnivell: 740 m D+ / 650 D-

Abans de les 7 de matí, l'Anton i jo ens llevem més o menys, a la mateixa hora, i ell en un tres i no res ho té tot recollit. Esmorzem plegats, un al costat de l'altre, i ell sembla que no té gaire cosa per menjar. Jo li ofereixo un iogurt i unes galetes, però no les accepta. En un moment donat, em cau un tros de pa a l'herba. El recullo, el netejo una mica per sobre i continuo esmorzant com si res. Ell em mira espantat pel que he fet i em pregunta per què he fet això, que el tros de pa estarà ple de microbis. Jo li dic que no passa res i que a tot arreu n'hi ha. No ho entén i, fins i tot, diria que està esgarrifat. Però la cosa no acaba aquí. Xerrant li toco el braç i, de sobte, em crida espantat que no el toqui. Ara no en tinc cap dubte. Aquest noi, a més de l'Asperger ha desenvolupat algun tipus de fòbia a la brutícia. Ara entenc moltes coses del seu comportament i de les coses que li han passat. Sento una mica de llàstima per les coses que li estan passant. M'agradaria ajudar-lo, però soc conscient que no podré. Ell necessita algun tipus d'ajut professional per tal que pugui trobar feina. Avui té previst anar al Mercadona de Santa Coloma de Farners per demanar feina, però estic convençut que no li donaran. Em sap molt de greu.

I abans que jo acabi d'esmorzar, ell agafa la bici i decideix que ja és hora de marxar. Ens acomiadem de forma freda (les habilitats socials no són el seu fort) i li desitjo sort a l'entrevista.

Una mica més tard de l'habitual, ja ho tinc tot recollit i estic preparat per anar-me'n a casa.

Tot recollit i preparat per marxar

La ruta avui és senzilla perquè he de desfer el camí de la primera etapa, excepte els primers quilòmetres que faig per camins asfaltats fins a Hostalric.

Passat Hostalric agafo la C-35 que ja no deixaré fins a arribar a Llinars del Vallès. Tots aquests quilòmetres són realment lletjos i molt exposats al trànsit de cotxes i camions, i també al sol que comença a caure a plom. Avui tornarà a ser un dia de calor extrema.

Quan porto gairebé 3 hores de ruta i gairebé 40 quilòmetres, deixo la C-35 i em dirigeixo a Llinars del Vallès molt cascat per la calor i amb moltes ganes de fer una aturada llarga per descansar i, sobretot, hidratar-me. Trobo una font en un gran parc molt animat que hi ha al costat del carrer principal. Carrego els bidons i després vaig a un supermercat Dia que hi ha al costat. Compro una ampolla d'aigua amb gas i una mica de raïm que em menjo assegut en un banc a l'ombra.

Mitja hora més tard, i amb l'equador de la ruta d'avui superat, surto per liquidar els darrers 35 quilòmetres que tinc fins a Sabadell. Seran els més durs de tota la setmana, bàsicament per la calor que fa i perquè m'he proposat fer poques aturades per arribar a casa a l'hora prevista.

Primer passo per Cardedeu, km 43 i territori arxiconegut de les meves sortides setmanals amb bicicleta. Després per Granollers, km 51, que travesso per la Ronda Nord per arribar en poc temps a Lliçà de Vall, km 55, i des d'allà per la C-155 plantar-me en Sabadell.

Encara que explicat així de breu sembla que la tornada va ser força ràpida, aquests quilòmetres són els més difícils de tots: orografia de pujades i baixades contínues, molta calor, molt poca ombra i aigua molt calenta. Tot això m'obliga a fer moltes aturades cada pocs quilòmetres quan trobo l'ombra d'algun arbre a la meva banda de la carretera. A aquelles hores totes les ombres bones es troben al costat contrari de la carretera.

Però el patiment no dura tota la vida, i al final arribo a la meva ciutat. Entro per la carretera de la Salut i m'aturo sota la Torre de l'Aigua, l'edifici més emblemàtic de la meva ciutat i al costat del lloc on vaig treballar tants anys. Aquí faig l'última aturada. Només em resten 4 quilòmetres per arribar a casa.

Quan porto 6 hores de viatge (4h42' pedalejant) arribo a casa meva sota un sol de justícia, però feliç d'haver completat el repte de la Pirinexus. M'ha agradat? Sí, però l'hauria gaudit molt més en una altra època de l'any amb temperatures més suaus.