INTRODUCCIÓ
Després d'haver ajornat per problemes logístics el viatge al Marroc que havia de fer durant el mes de març, necessitava fer alguna cosa abans de les vacances d'estiu per treure'm el cuquet i provar algunes coses noves de la bici abans de fer el viatge abans esmentat.
També tenia problemes d'agenda per sortir abans, com un parell de viatges que ja tenia planificats a Grècia (abril) i a Escòcia (maig), per la qual cosa quedava clar que havia de fer la sortida el mes de juny malgrat que sabia que la calor podia ser un hàndicap important, tal com ho havia pogut comprovar l'estiu passar fent la volta a l'illa de Sardenya.
El que volia fer estava força clar. Havia de ser un viatget de curta durada i no gaire lluny, i la Pirinexus era la ruta ideal que feia temps tenia mirada i mig planificada.
La Pirinexus és una anella pedalable transfronterera, una ruta circular que uneix les comarques gironines amb el Vallespir i el Rosselló a França. Passa per un total de 53 poblacions i 8 comarques diferents, combinant traçats de vies verdes amb altres rutes ciclables com camins rurals o carreteres amb baixa densitat de trànsit, amb un total d'uns 350 km.
Aquesta anella es compon de la xarxa de vies verdes existent, uns 150 km entre el traçat actual i el que està en creació, 100 km de rutes pedalables i vies verdes a França, 35 km al Ripollès, 55 km a l’Alt Empordà i 30 km al Baix Empordà, aproximadament.
La ruta no té grans dificultats tècniques, excepte algun tram com la baixada pel vessant sud del Coll de Panissars d'uns 2 km on cal baixar de la bicicleta per poder passar a causa del fort pendent i l'estat del camí, tot ell molt trencat i ple de roques soltes.
Les dificultats orogràfiques tampoc són gaire importants. Bàsicament, hi ha dos grans colls a superar, el Coll de Coubet (1.010 m), entre Olot i Sant Joan de les Abadeses, d'uns 10 km de longitud i un pendent mitjà de 5,5% amb un màxim del 10% que enllaça a continuació amb el Coll de Santigosa a 1.060 metres d'altitud just abans d'arribar a Sant Joan, i el Coll d'Ares entre Camprodon i Prats de Molló (França) que es troba a 1.513 metres i que té una llargada d'uns 18 km, un pendent mitjà del 3,4% amb un màxim del 6,6%. La resta de la ruta no té desnivells importants i transcorre per vies d'una dificultat mitjana-baixa.
Cal dir també que la Pirinexus es recomana fer-la en sentit horari per dues raons. La primera perquè, en cas de bufar la tramuntana el vent sempre sigui favorable, i segon perquè la pujada al Coll d'Ares per la vessant sud és més fàcil que per la vessant francesa.
PREPARATIUS
La preparació de la ruta no ha estat gaire complicada, donat que hi ha molta informació i tracks per poder preparar-la fàcilment. De tota manera, com la meva intenció era fer la ruta sortint des de casa a Sabadell, implicava haver d'augmentar el nombre d'etapes a sis en lloc de les quatre que és el més habitual. Només havia de preparar la ruta de sortida fins a enllaçar amb la Pirinexus passat Girona, i la ruta de tornada un cop completada aquesta.
Les sis etapes amb les seves diferents variants o alternatives les tenia planificades a l'aplicació Koomot, on tenia localitzats i marcats diferents punts per acampar, ja fossin càmpings o bé llocs per fer acampada lliure. De tota manera, al final, el dia a dia i les seves circumstàncies van marcant l'itinerari, especialment els punts de finalització de cada etapa. Només deixaria de fer un parell de trams no gaire llargs de la Pirinexus, els de sortida i arribada a Girona, ja que els coneixia prou bé de quan vaig fer la Trailwalker fa uns anys, i a nivell logístic em resultava més fàcil obviar-los.
Pel que fa al material que havia de portar, la decisió no va ser gaire complicada. Tenia tot preparat pel viatge al Marroc, i només em va caler fer petits canvis tenint en compte que la climatologia seria molt més favorable, especialment pel que feia a la roba a portar. En canvi, com la ruta era més fàcil (curta i menys desnivell) vaig decidir portar la cadira plegable i la tauleta de càmping. Per tant, pes per pes, era més o menys el mateix. Calculo que el pes total de l'equipatge i la bicicleta estava al voltant dels 35 kg. També vaig valorar que podria arriscar-me a portar més menjar des de casa (pasta, llaunes, yakisobas, ous durs, embutit, fruits secs, etc...) i així només en caldria comprar en ruta menjar fresc (pa, fruita, yogurs i algun caprici). He de dir, que l'elecció del menjar a portar va ser gairebé perfecta, per no dir perfecta.
Un cop tot preparat, només calia decidir el dia de sortida, i després de valorar-ho, el dia D havia de ser dilluns 9 de juny. Les previsions climatològiques donaven molt bon temps, potser una mica de calor, però no podia esperar gaire més. Així que dilluns, a l'hora prevista vaig començar la Pirinexus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada