Distància: 113 kms Temps: 5h 51' Velocitat mitjana: 19,2 km/h Desnivell: 540 m D+ / 480 m D-
Avui és un dia important per a mi. Arribaré a Oporto a temps, si no tinc un contratemps important, és clar, per trobar-me amb la Tensi (la meva dona) i un grup d'amics de Sabadell amb els quals acostumo a viatjar arreu del món per córrer maratons (i mitges maratons). Durant aquestes tres setmanes i escaig la meva preocupació era la de no arribar a temps per qualsevol motiu: avaria, malaltia, mal temps perllongat o, simplement, una previsió massa ambiciosa del que podia fer cada dia... Però la veritat és que fins ara he tingut molta sort. He tingut avaries, alguna greu, i no m'ha fet perdre cap dia. Les etapes previstes abans de sortir les estic completant gairebé al 100% amb petites variacions, i la salut m'ha respectat força. Només uns refredats amb tos que no m'han obligat a aturar-me. Fins i tot, el temps m'ha respectat. Per tant, estic molt content d'arribar avui a Oporto i, fins i tot, podré prendrem el meu primer dia de descans. I a sobre, descans forcós perquè arribaré un dia abans del previst donat que la Tensi, l'Andrés, el Vicente, el Julio i el Luís arribaran demà a mig matí procedents de Barcelona.
El día s'aixeca frescot i força núvol. Reviso el pronostic del temps a Koomot, mentre esmorzo, i veig que avui és probable que em mulli una mica durant l'etapa. Espero que no sigui gaire. Veig també a Koomot que avui tindré una etapa força plana i rodadora excepte els darrers 15-20 quilòmetres que concentren tot el desnivell del dia.
Després de recollir tot, estic preparat per començar a pedalar. M'acomiado del meu veí d'acampada, un cicloturista de Munich que està fent Portugal de nord a sud, i abans de marxar em diu que eviti la carretera de la costa (Estrada Florestal 1 per on passa l'Eurovelo 1) perquè està tallada en un punt on un pont que creua un riu va caure per una esllavissada. Ell va haver de modificar la ruta perquè va veure un senyal de carretera tallada uns quilòmetres abans d'arribar i, per tant, no sap si és impossible passar amb la bici o hi ha alguna alternativa de pas pels costats.
Així que abans de sortir del càmping li pregunto al senyor de la porta sobre aquest tema i em diu que, efectivament, la carretera està tallada al trànsit perquè el pont va caure per una crescuda del riu, però em diu que pel costat de la carretera igual sí que puc passar, tot i que no està del tot segur. Em diu també que el tall està molt a prop de la sortida del càmping (3-4 quilòmetres) i que, per tant, puc provar anar-hi i si no es pot passar sempre puc fer mitja volta i agafar l'altra ruta que dona una volta força més gran. Així que, amb aquesta informació, decideixo fer-li cas i provar sort.
Punt exacte on el pont va ser arrossegat per una crescuda del riu
Arribo al punt on la carretera està tallada. Des de la cruïlla el pont es troba a menys d'un quilòmetre, per tant, en cas de no poder passar només haurà de tirar enrere aquest quilòmetre.
Efecticament, el pont no existeix i l'esllavissada és important. Per la dreta és impossible passar perquè hi ha molta vegetació però per l'esquerra hi ha un possible pas, però cal descarregar primer les alforges i carregar la bici a pes després. La part de baixada a la llera del riu per on passa aigua normalment (no avui) és relativament fàcil però la pujada és força més complicada, però avui l'atzar el tinc al meu favor. Just en aquell moment un altre cicloturista com jo, carregat amb alforges, també es troba en la mateixa situació que jo però en sentit sud.
És un noi jove anglès de Cambridge. Ell ja ha començar el procés de descarregar la bici de les alforges i està intentant baixar la bici a la llera seca. M'ofereixo a donar-li un cop de mà i entre els dos carreguem, primer, les alforges i després la bicicleta. Un cop fem la feina amb la seva bicicleta, ell fa el mateix amb les meves alforges i la bicicleta. De no haver-nos trobar mútuament en aquell punt per on no passa ni Déu, el pas ens hauria suposat una bona estona i un gran esforç físic. Esl deus es veu que avui estan de la nostra part. De fet, crec que ho han estat al llarg d'aquests 25 dies que porto de ruta. Un cop hem acabat amb el transport d'alforges i bicis, ens acomiadem i ens desitgem sort.
Continuo el cami per aquesta carretera que es veu que fa poc es va arreglar. L'asfalt està impecable i es pot avançar molt bé. I a sobre avui, de moment, tinc l'aire de cul i si no canvia puc arribar a Oporto volant...hehehe.
En una hora justa (1h03') arribo a Praia de Mira que es troba a 17 quilòmetres del meu punt de sortida. El dia és molt gris i això li treu un punt de bellesa al lloc. A Praia de Mira hi ha una llacuna triangular molt maca anomenada Barrinha.
M'aturo uns minuts a fer fotos del lloc i mirar la ruta que haig d'agafar. De moment vaig per l'Eurovelo 1, però a l'altra banda de la llacuna crec que seguiré per on em marca el navegador. No m'estalvio molts metres, però crec que la ruta del meu navegador sembla més maca. En canvi, veig que l'Eurovelo 1 passa per una carretera important que em vull estalviar. De tota manerat, veig que uns quilòmetres més endavant es tornen a juntar les rutes.
Continuo la marxa circulant per una bonica passarel·la de fusta que resegueix el lateral de la banda de mar de la llacuna.
El traçat per la passarel·la és molt maco i està ple de barquetes de tots els colors fondejades al llarg de la llacuna.
A partir d'aquí, giro a l'esquerra resseguint un canal que travessa des d'aquí tot el Parc Natural de les Dunes de Mira, Gàndara e Gafanhas í arriba fins a la Ria d'Aveiro a on hauré d'agafar un ferry per travessar-la i continuar el camí per l'altra part de la ria, a São Jacinto.
El camí és totalment pla i força entretingut amb el canal sempre a la meva dreta. A sobre, com abans, continuo tenint l'aire al meu favor. Què més puc demanar!
Quan porto 43 quilòmetres i gairebé 2h30' de ruta arribo al poble de Gafanha da Nazaré on es troba el moll on haig d'agafar el ferry. Quan arribo al lloc que m'indica el navegador no hi ha ningú ni cap ferry. Només una mena de mòdul amb seients, com si fos una sala d'espera, i una màquina per treure bitllets però com no entenc res, decideixo esperar. Deixo la bici aparcada al lloc on suposadament ha d'arribar el ferry i veig un treballador a l'altra banda d'una tanca de ferro. Li pregunto si allà és on s'agafa el ferry i em diu que sí però que encara falta una bona estona pel següent vaixell.
M'estic allà més d'una hora. M'emprenya molt haver de prendre tant de temps en fer el pas de la ria. Avui tinc una etapa llarga i no m'agradaria arribar molt tard a Oporto.
Al cap d'una estona arriba el primer vehicle amb una parella, també despistats, i em pregunten si el ferry s'agafa en aquell punt. Els hi dic el que sé i es posen a la cua, és a dir, darrera meu. La senyora, una advocada portuguesa d'uns 50 anys, em diu que estan fent turisme per la zona i s'interessa pel meu viatge, així que tota l'estona restant la passem xerrant en castellà que domina perfectament.
Finalment, s'ha format una cua força llarga de cotxes i alguna moto. La majoria han arribat de cop perquè segur sabien l'horari de sortida del ferry. Sóc el primer en pujar després d'abonar el preu del bitllet.
Al ferry de la Ria d'Aveiro
El trajecte no dura gaire, potser no arriba als quinze minuts. La senyora portuguesa em dona el seu telèfon per tal de que l'enviï un whatsapp per fer-li saber que he arribat sa i estalvi a Oporto. Un detall de la senyora però, obviament, crec que no ho faré.
Un cop arribo a l'altra banda de la riba, la ruta continua per la Reserva Natural de les Dunes de São Jacinto. El cel pinta que plourà aviat, de fet cauen algunes gotes en algun moment. El migdia s'apropa i aviat tocarà fer una aturada per dinar. No porto res a sobre, així que tocarà buscar un supermercat. Poso el "radar" personal en marxa i paro atenció per si durant els següents quilòmetres trobo algun supermercat tipus Lidl, Aldo o Pingo Doce.
La primera part de la ruta per aquesta reserva natural és molt maca perquè es circula tota l'estona amb la ria d'Aveiro a la meva dreta. Si no fos perquè el dia és fresquet i ventòs (continua bufant aire de cua), el passeig seria fantàstic. Però avui pateixo per la pluja que ha de caure. No tinc ganes de mullar-me, però per si de cas, he deixat el impermeable preparat a la part de darrera del porta-bultos.
Durant tota aquesta part que voreja la ria d'Aveiro pràcticament no hi ha cap població. Només alguna edificació puntual però cap establiment on poder comprar per dinar. Arribo al poble de Torreira (Km 57) i miro a Google si hi ha algun supermercat. Negatiu. Res de res. Així que decideixo continuar per intentar sortir d'aquesta reserva natural.
Al cap duns 40', finalment, surto de la reserva natural i m'apropo a la població d'Ovar que sembla força gran, com a mínim, suficientment gran com per trobar alguna botiga o supermercat.
Quan arribo a l'alçada d'aquesta ciutat, haig de decidir si girar a la dreta i anar cap a Ovar (a uns 4-5 quilòmetres) o, bé, girar a l'esquerra en direcció a la platja d'Ovar que és per on em porta el navegador. Decideixo, sense pensar-ho gaire, tirar cap a la platja perquè sospito que al ser un lloc turístic tindré més opcions de trobar quelcom i, a més, no vull fer quilòmetres de més.
Aquest indret es diu Furadouro i, administrativament pertany a Ovar. Ràpidament entro al carrer principal que és peatonal i localitzo un petit supermercat de la cadena portuguesa "Amanhecer". El lloc està bé perquè tinc bancs de pedra per seure i dinar amb el que compri. Així com terrasses on prendre un cafè després de dinar. El cel està força carregat de núvols amenaçadors, però, de tant en tant, s'escolen raigos de sol que s'agraeixen. Però abans de'aturar-me a comprar, m'apropo al passeig marítim per veure com és la platja i si, per casualitat, trobo un lloc millor. El lloc no és especialment maco, i més avui amb el dia tant gris.
Passeig marítim de Furadouro (Ovar)
Torno enrere fins al supermercat. Deixo la bicicleta a la porta i entro. Després de donar una ullada al que tenen (no gaire cosa que em cridi l'atenció), al final em decideixo per fer un pa amb tomàquet i pernil (presunto), una mica de fruita, una cervesa i cosetes per esmorzar demà (6,82€). He decidit que a Oporto em prendré una llicència i aniré a sopar alguna cosa pel centre de la ciutat com a recompensa per haver arribat a temps a la meva cita amb la Tensi i la colla d'amics.
M'assec a un banc, just davant del supermercat i començo a dinar. Al cel es comencen a sentir alguns trons i el sol ha marxat definitivament. M'afanyo en acabar i quan ja ho tinc tot recollit, comencen a caure unes gotes força grans que ràpidament es converteixen en un xàfec important. Sort tinc que al costat hi ha un bar on m’aixoplugo i faig un cafè amb un dolç típic de Portugal (pasteis de nata).
Quan acaba de ploure, una mitja hora després, arrenco de nou direcció Oporto (encara resten 42 km).
El següent tram és també espectacular, potser dels més macos de tota la volta. Travesso durant molts kms (15 kms) una gran reserva forestal de pins gegants (Reserva Florestal das Dunas da Ovar) tocant l’oceà farcida de passarel·les de fusta que amb la pluja recent caiguda és un espectacle pels sentits.
I ja, un cop deixat enrere aquest tram comença la darrera part més urbanitzada (i amb desnivell) amb poblacions com Esmoriz, Espinho i, finalment, Oporto. L’entrada és molt maca per l’altra riba del riu Douro. A més, des de fa una estona, el cel s'aclarit i el sol domina als núvols que han deixat escapar algunes gotes més quan m'apropava a Oporto. M'aturo al mirador i aprofito per contemplar la bonica estampa de la ciutat mentre faig unes quantes fotos.
Per entrar al centre d'Oporto, creuo per la part de sota del magnífic pont de ferro de Luis I construït al segle XIX. Impressionant!! Oporto està a tope. Es nota que és cap de setmana i que hi ha un festival de música (JN North Festival) on m’apropo al vespre després de sopar.
Abans de dirigir-me a l'alberg de pelegrins, faig una petita volta turística pels carrerons de casc antic. Finalment, hi arribo a l’alberg després d’una pujada criminal d’1 quilòmetre tot recte al 14% 😖 i resulta, per a més desgracia, que l'alberg està tancat des del covid 😩 segons s'explica en un full que hi ha enganxat a la porta. Just al costat de l'alberg hi ha un hotel de 🌟🌟🌟 (Vilar Oporto Hotel). Hi entro i bingo!… fan preu especial al pelegrins (25€ nit a una habitació doble only for me!!!). No hi ha millor regal per celebrar la meva arribada a Oporto i començar el meu primer dia de descans.
Després de la dutxa corresponent i de fer bugada completa, aprofito la tarda-nit per anar caminant al centre d'Oporto. Faig una mica de turisme pels carrers més típics de la ciutat i, com m'havia promés avui al migdia, sopo a una terrassa centrica una Burger gegant amb patates fregides i una birra supergran. Gaudeixo de la nit passejant pels carrers plens de gent abans de tornar, passada la mitjanit, a l'hotel a dormir. Demà no caldrà matinar!!
Fins al dia d'avui porto 25 etapes en 25 dies amb una mitjana diària de més de 100 quilòmetres. Una bestiesa.
.JPG)
.HEIC)
.HEIC)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada