ETAPA 3: PEÑÍSCOLA - PUÇOL

ETAPA DE PARCS NATURALS

Dijous, 4 de maig de 2023

Distància: 131 km
Temps: 6h47' 
Velocitat mitjana: 19,2 km/h
Desnivell: 470 m D+ / 470 m D-

El matí és assolellat amb un cel blau intens. Sembla que serà un dia força calorós i, per aquest motiu, caldrà aprofitar les primeres hores per avançar el màxim possible. Avui el pla promet, si més no, pel que fa a la primera part, ja que s'ha de travessar el parc natural de la Serra d'Irta que té uns 14-15 km paral·lels a la línia de la costa i és una zona pràcticament verge amb un gran nombre de penya-segats, roquissars càrstics i cales solitàries. Crec que per les vistes pagarà la pena escollir aquesta opció malgrat la bicicleta, pel pes que arrossego, pot patir una mica si el terreny és pedregós.  

Començo a pedalar just quan el sol comença a agafar una certa alçada respecte a l'horitzó. De seguida abandono Peñíscola i els trams asfaltats passen a ser de terra. Per sort, de moment, la pista es troba en bon estat. Només entrar al Parc, aquest em saluda amb una pujada d'uns 200-300 metres amb un fort pendent. Per sort, arribo a dalt sense haver de baixar de la bicicleta, però amb el cor a punt de sortir-me per la boca. Just a dalt em trobo amb un caminador i li pregunto sobre el que m'espera. Em diu que en direcció a Alcossebre ja no em trobaré amb pujades tan fortes com la que acabo de fer. M'anima saber que a la resta del recorregut és més fàcil. Després d'una estona, el camí de terra es transforma en una pista encimentada que facilita el meu camí. 

Després d'uns minuts veig una torre de guaita molt ben conservada que després sabré que és la Torre Badum. Des d'aquí les vistes són magnífiques. M'aturo i faig unes fotos i algun vídeo. Més tard ve una llarga  agradable baixada per la pista encimentada que em porta a les primeres cales de la ruta que es troben totalment desertes.

Abans d'arribar al nivell de mar, la pista torna a ser de terra i, en aquest cas, no està en tan bon estat com al començament. El recorregut continua a nivell de mar, amb petites pujades i baixades que travessen nombroses cales. És en un d'aquests llocs on em trobo al primer cicloturista. Ve en direcció contrària i en veure'ns ens aturem per xerrar. Es diu Gerard, com jo, és el primer viatge en bici que fa. Va sortir fa tres dies de Quart, al costat de València, i va en direcció a Barcelona. Aquesta nit ha fet acampada lliure al costat de la platja i em diu que està gaudint molt de l'experiència. Es veu que això del cicloturisme enganxa molt. Després d'uns minuts xerrant ens acomiadem desitjant-nos sort.

El lloc és fantàstic i l'estic gaudint molt, tot i que els darrers quilòmetres el camí es torna pedregós i molt trencat. Haig de parar molta atenció amb la bicicleta reduint molt la velocitat per evitar els sotracs forts. Finalment, després de més de 1h30' des de la meva sortida, arribo a Alcossebre i, també, al final d'aquest parc natural. 

A partir d'aquí transito uns quants quilòmetres pel passeig marítim d'Alcossebre. Sembla un poble maco i tranquil.

En sortir del poble, la ruta em porta per una carretera local asfaltada sense gaire tràfic que em durà a un altre parc natural que no m'esperava. És el parc natural del Prat de Cabanes-Torreblanca. Tota una sorpresa. En aquest cas, el parc és una franja de terreny costaner amb aiguamolls d'un important valor natural. La ruta per aquest parc és molt agradable i totalment plana, la qual cosa agraeixo, tot i el vent de costat que tinc en aquell tram.

Després de travessar aquest parc natural, arribo a una de les parts més lletges del dia d'avui i segurament de tota la ruta: Oropesa de Mar. És una ciutat enfocada únicament per al turisme de masses amb molts edificis impersonals i avingudes sense cap atractiu. I a sobre, avui està completament buida sense ningú enlloc i gairebé tot tancat. I, de cop i volta, em trobo a una rotonda una estàtua descomunal que no sé interpretar i que si l'haig de valorar, diria que és excessiva i lletja com un pecat.

Per sort, Oropesa s'acaba i quan porto ja 50 km d'etapa, em trobo amb una altra grata sorpresa. Just quan surto del poble, de cop i volta, em trobo a la via verda (antic ferrocarril) que va des d'Oropesa a Benicàssim. Són només 6 km de recorregut, però són un regal inesperat que intento gaudir al 100%. La via travessa alguns túnels ben il·luminats. Per ser dijous, dia laborable, em trobo força gent i alguns en bicicleta en direcció contrària a la meva.

Després d'uns quants quilòmetres totalment planers un cop travessat Benicàssim, arribo a Castelló de la Plana. La calor ja és important i necessito fer una aturada per dinar qualsevol cosa. Ja porto gairebé 70 km i cal carregar d'energia el cos.

Trobo un bar amb terrassa a l'ombra i no m'ho penso dos cops. Un entrepà de truita de patates, una cervesa 0.0, un gelat i un cafè em deixen com nou per afrontar la segona part del recorregut, és a dir uns 60 quilòmetres més. Aquesta segona part, pràcticament tota ella transita per marjals i zones d'horta fent servir només vies pecuàries sense pràcticament trànsit que estan incloses a l'Eurovelo 8, la ruta ciclista europea que ressegueix tota la cosa mediterrània i que avui estic seguint en la seva gran part. Passo per Borriana, platja de Nules, Moncofa, platja d'Almenara i, finalment, arribo al port de Sagunt (aquesta part gens agradable). A mitja tarda faig una aturada a una benzinera per comprar una Coca-Cola i una ampolla d'aigua, ja que durant el trajecte no he trobat cap font per omplir el bidó. 

Els darrers quilòmetres abans d'arribar al destí d'avui, vorejo la darrera zona humida del dia, el Marjal dels Moros. I ho faig per camins que no es troben en bon estat i m'obliga a parar atenció una altra vegada per no fer patir la bicicleta. I després de gairebé 7 hores de ruta arribo al càmping de Puçol. Un lloc allunyat del poble i sense gairebé ningú acampat allà. La majoria de parcel·les són de campistes de la zona que només van els caps de setmana i vacances, així que un cop instal·lat arreplego una taula i una cadira d'un bungalow que tinc a prop (i que l'endemà tornaré al seu lloc). Així podré sopar assegut que és molt més còmode que fer-ho a terra. Després de dutxar-me i rentar la roba de ciclisme, aprofito per rentar també una mica la bici, ja que al càmping hi ha un lloc per rentar cotxes. I així és com acabo aquesta tercera etapa. Una etapa salpicada de llocs molt bonics i singulars, però també de llocs lletjos i totalment prescindibles.

Videos de la ruta fets amb l'app Relive. Hi ha dos vídeos perquè el Garmin es va aturar a Castellò de la Plana. Un de Peñíscola a Castelló i el segon des d'aquesta ciutat fins Puçol.