ETAPA 2: HOSPITALET DE L'INFANT - PEÑÍSCOLA

SURTO DE CATALUNYA!!!

Dimecres, 3 de maig de 2023

Distància: 101 km
Temps: 6h09' 
Velocitat mitjana: 16,3 km/h
Desnivell: 430 m D+ / 430 m D-

La claror del matí, tot i que encara no ha sortit el sol, em desperta. Són dos quarts de set. He dormit molt bé, tot i que pensava que això de dormir a terra no em provaria gaire, però es veu que no. M'agrada molt aquesta sensació de despertar-me a l'aire lliure i amb la remor del mar. El matí és fresquet i em poso un tallavents. El primer que faig és anar a la platja per fer vídeos i fotos de la sortida del Sol. Aquestes imatges són sempre molt boniques.

Esmorzo, recullo la tenda i ho torno a col·locar tot a les alforges amb el mateix ordre que el primer dia. En poc més d'una hora ja estic preparat per començar la segona etapa. Aquesta vegada sí que soc conscient que estic fent el repte que havia preparat durant tant de temps. A les 9 en punt ja estic fora del càmping en direcció al segon objectiu que encara no el tinc clar. Segur que arribaré a Peñíscola, però si puc m'agradaria poder avançar una mica més i arribar a Alcossebre que no és gaire lluny, però per fer-ho haig de travessar la Serra d'Irta, un paratge natural que tinc la impressió que val molt la pena pel que he llegit i he vist en fotos. El problema que aquests quilòmetres de més que faria (sobre uns 20 km) serien força lents per la mateixa tipologia del terreny.

Amb aquest dubte començo a pedalar. El primer objectiu és arribar al Delta de l'Ebre que es troba a poc més de 30 km. Passo davant de la central nuclear de Vandellòs i els primers quilòmetres són una mica de puja-baixa per carreteres sense tràfic. De fet, el navegador em fica per l'Eurovelo 8 en un recorregut molt maco per camins estrets asfaltats que van paral·lels primer per l'autopista i ja després al costat de la via de ferrocarril tocant la costa (Camí de la Costa), però a una certa alçada respecte a aquesta. En alguns trams, el navegador em fa la "pirula" i em fa baixar fins a la platja per tornar a pujar per rampes impossibles de fer sobre la bicicleta. Certament, les baixades a la platja són molt maques, però també una mica empipadores.

Quan porto 2 hores sobre la bicicleta començo a entrar al Delta de l'Ebre un cop he passat per l'Ampolla i de seguida veig que patiré. L'aire bufa amb ganes de cara i a estones de costat. Els 30 km de trajecte dins del Delta els pateixo molt tot i que gaudeixo de les vistes i dels camins de terra i carreteres secundàries o locals sense gaire tràfic. A sobre, la calor avui també serà un hàndicap important. De mica en mica vaig avançant. 

Primer arribo a Deltebre i quan travesso el riu Ebre pel fantàstic pont que hi ha entre aquest poble i Sant Jaume d'Enveja decideixo parar una estona a menjar i beure alguna coseta. Miro a Google Maps i trobo un bar a prop de la ruta. Vaig cap allà i m'instal·lo a la terrassa. Quin gust. L'aire i la calor m'havien deixat una mica exhaust. Són gairebé les 12 del migdia i em diuen al bar (en realitat és un bar-pub) que la cuina és tancada i que no em poden preparar res. Casum l'olla! Res, agafo una bossa de xips i una cervesa sense alcohol, i després un cafè que acompanyo amb una pasta industrial d'aquelles envasades. No tinc gaires opcions. 

Després de mitja hora torno a pedalar sota un sol de justícia i un aire que encara fa la guitza quan surto del poble per camins una mica pedregosos. Fins al proper poble, La Ràpita tinc 12 km, i gairebé tots per camins de terra travessant grans zones humides i molt exposades a l'aire. Quan passo a l'alçada d'Alcanar, vaig molt sec i sense aigua. M'aturo a una benzinera a comprar una ampolla gran d'aigua i una Coca-Cola fresqueta. L'aturada de 15' per hidratar-me, omplir el bidó amb l'aigua de l'ampolla i refugiar-me del sol em van molt bé. 

Finalment, quan porto més de 5 hores des de que vaig començar a pedalar, arribo a la província de Castelló i deixo Catalunya. Sembla una ximpleria, però em fa molta il·lusió. Ara sí que va debò tot plegat. M'aturo a la carretera i faig una foto per enviar-la a casa.

El primer poble de la Comunitat Valenciana és Vinaròs que passo quan porto uns 80 km. L'aire continua bufant de cara. L'únic positiu d'aquest aire és que redueix una mica la sensació de calor. I quan porto 90 km arribo a Benicarló. Ja és una mica tard i penso que és un bon lloc per dinar. Passo pel centre i l'únic lloc que veig per dinar, una mena de cafeteria amb terrassa, està tancada (han tancat al migdia!!). Contratemps! Continuo avançant amb l'objectiu de trobar algun lloc obert sense sortir-me gaire de la ruta. Finalment, quan són gairebé tres quarts de quatre trobo un Telepizza. No és la millor opció, però la gana estreny. Entro amb la intenció de seure i està fresquet, però el noi em diu que en 15' tanquen tot i que en poden servir si me l'enduc fora de l'establiment. No vull continuar buscant així que encarrego una pizza i una cervesa i en 15' després estic en un banc sense ombra fotent-me la pizza sencera. Potser no és la millor opció o la més saludable, però la gana és la gana.

Consulto l'aplicació i veig que estic a poc més de 10 km de Peñiscola la qual cosa vol dir que al voltant de les cinc de la tarda hi arribaria. Decideixo que serà el punt final de la segona etapa. Crec que no serà bona idea travessar la Serra d'Irta amb aquella calor sense conèixer ben bé com serà el camí. A més em ve de gust visitar Peñiscola donat que mai he estat allà.

Dit i fet, surto de Benicarló buscant el passeig marítim que em portarà fins Peñiscola. El camí és fàcil i, tot i que encara fa una mica d'aire, no es nota tant per aquella zona. I quan porto més de 8 hores d'ençà que vaig sortir de l'Hospitalet i 6 hores sobre la bicicleta, arribo al passeig marítim de Peñíscola amb el famós i emblemàtic Penyal del Tómbol coronat pel Castell del Papa Luna. 

Abans d'anar al càmping decideixo apropar-me al Penyal en bicicleta per fer un primer reconeixement de la zona i poder controlar possibles supermercats per comprar queviures per sopar i esmorzar. Poc després estic al Càmping Eden que es troba a mig passeig i molt a prop de la platja. 

Un cop instal·lat i dutxat, marxo cap al nucli antic del poble amb la intenció de fer una mica de turisme i després, de tornada, apropar-me a un supermercat Consum que he trobat per allà a prop.

El nucli antic realment és maco amb molta història i alguns racons molt interessants. Després de la ràpida visita turística i la compra corresponent al supermercat, toca tornar al càmping per preparar el sopar, carregar dispositius, revisar la ruta per a demà i altres tasques rutinàries.

Video resum amb Relive de l'etapa: