dissabte, 19 d’abril del 2014

CURSA PELS CAMINS DELS MATXOS: MATXADA O MATXACADA?

Torelló, 13 d'Abril de 2014
62,8 km   6.150 m. desnivell acumulat


Un mes després de la Marató del Congost, tornava a disputar una cursa de trail de llarga distància i, a l'igual que va passar amb la del Congost, en aquesta també m'estrenava. Però a diferència de la primera, el recorregut m'era totalment desconegut. Tothom me n'havia parlat molt bé d'aquesta, especialment del recorregut i dels paisatges que travessava, i no els hi faltava raó. És espectacular, especialment en els seus dos primers terços, malgrat que en el darrer terç, la cursa perd una mica de la seva bellessa.

Arribava a aquesta cursa crec que un pel cansat (per no dir molt!!). Des de la Marató del Congost no havia parat gens. Havia mantingut el mateix ritme i intensitat en els entrenaments i, a sobre, crec que em vaig equivocar a l'hora de planificar les curses a fer. Des del 9 de març, amb la Mitja Marató de Montornés, he fet una cursa a tope, o gairebé, cada setmana, és a dir 6 curses en 6 setmanes!!! I algunes d'aquestes molt dures i que m'han fet pupa, especialment al meu genoll dret que pobret està arribant al límit quan tot just començo la temporada de muntanya.

El resum de les 5 curses prèvies fetes és el següent:

- 09/03 1/2 Marató de Montornés (asfalt): 1h27'50" (21 Km). Més ràpida del que volia anar.
- 16/03 Marató del Congost (muntanya): 5h34'51" (42 Km) . Molt dura però molt content.
- 23/03 Cursa del Rodal de Sabadell (muntanyeta): 1h06'15" (15,6 Km). Molt ràpid.
- 29/03 Cursa Nocturna dels Mussols (muntanyeta): 1h04'19" (13,4 Km). Molt ràpid.
- 06/04 1/2 Marató Roc Gros (muntanya): 2h13'12" (21 Km). Molt dura i cascat del genoll.

Però anem al que va passar en aquesta cursa. Dissabte a la tarda amb el meu company de curses, Xavi Vila, ens desplacem a Torelló a recollir el dorsal i la bossa del corredor. Força ambient pel centre de la vila però decidim marxar cap a Roda de Ter on teniem llogat un apartament per a tres persones, ja que el Tottu també havia de venir una mica més tard.

Ens instal.lem i marxem en busca d'un lloc on sopar i poder veure el partir Granada-Barça. Aquesta va ser una altra errada de "pardillo". Van seure al bar-pizzeria a les 19:30 i no vam sortir d'allà fins gairebé les 11 de la nit, amb el cul quadrat i havent menjat i begut més del compte: unes quantes cervesses, ganyips, patates braves, pizza, postre i per acabar un gin tònic. La dieta ideal per un sopar precursa!!

A les 23:30 ja erem a l'apartament. Darrers preparatius de cara a la cursa, revisió del perfil de la cursa, petita tertulia amb el Xavi i el Tottu abans d'anar a dormir i poc després de les 12:30 ja erem al llit. El despertador havia de sonar a les 5 de la matinada, donat que la cursa començava a les 6:30 i teniem més de 15'-20' fins a Torelló. Però el despertador no va sonar, i un quart d'hora més tard del previst, el Xavi em va despertar. Començava malament. Poc temps per fer tot el que havia de fer. A les 6 i poc sortim cap a Torelló. Molta son i molta mandra. No sé  perquè han de començar tant d'hora algunes curses...aixxxxx!!




Arribem a la zona de sortida a les 6:15, temps just per aparcar i dirigir-nos corrents a l'arc de sortida. Falten només 5'. Saludo al David "Eiger" que no esperava trobar allà. I a les 6:30, puntualment, un coet anuncia la sortida (pobres veïns!!).

Sortim en pujada pels carrers del poble i el ritme no és lent. Intento no sortir massa ràpid. És negra nit encara i vaig sense frontal. Durant el primer km del recorregut no hi ha problema perquè tenim l'enllumenat del poble, però de seguida sortim per una pista, i intento posar-me a prop de la gent que porta frontal. De tota manera, en menys de 15' s'albiren les primeres llums de matí tot pujant suament en direcció al primer control de Les Valls. En el control llenço al contenidor un polo vell que portava a sobre per protegir-me de la fresqueta del matí. Paso el xip pel control, bec un got d'aigua i començo a pujar el primer cim important de la cursa: Bellmunt (1.231 metres).  

De les Valls al Cim de Bellmunt no pujo bé. No tinc bones sensacions. Noto els excessos de la nit anterior. Tinc com angunies que no marxaran fins poc abans de la meitat de la cursa.

La pujada és dureta però com està al començament de la cursa no fa gaire mal. Abans del km 12 arribo a dalt de Bellmunt que està ple de gent animant. Deu n'hi do quin ambient!! Ho faig en 1h21'. No tinc el cos bé i pràcticament no agafo res, simplement mig got d'aigua per obligació. M'aturo una estona abans de començar a baixar per cordar-me les sabatilles que fa estona les noto "fluixes".


Començo la primera baixada forta del dia. Bufff!! Sorpresa!! Hi ha molt de fang i la baixada és força tècnica. En alguns trams noto que el genoll dret comença a queixar-se quan encara no porto ni una quarta part de la cursa. Entre que les sensacions no són bones i que el genoll m'està avisant, faig una baixada conservadora sense apretar gaire. Només vaig fent.

Al cap d'una estona, quan ja s'ha acabat la llarga baixada, sento un soroll ensordidor. Ja és aquí! Un dels punts més macos de la cursa. El Salt del Molí. Un gran i espectacular salt d'aigua. LLàstima que vaig per feina, però veritablement és un lloc per estar-s'hi una bona estona per gaudir i fer unes fotos. Aquest cop, per il·lustrar el lloc faré servir una foto extreta d'Internet.


Poc després d'aquest lloc  i en suau pujada, arribo al punt d'avituallament de Salgueda a partir del qual comença l'aproximació al següent pic, el Puigsacalm (1.510 m.), a través de la Serra de Currull que en alguns trams és molt dura amb unes pujades que semblen parets. Les vistes que es tenen de tota la vall són magnífiques. Fa un dia maco i encara amb poca calor. Poc després d'arribar a dalt de la Serra, arribem a Sant Bertomeu que és el punt de control nº 3. En aquest punt, els corredors poden optar per pujar al Puigsacalm o continuar fins al Pla de la Vola. Aquesta cursa té la particularitat de que té tres curses diferents dins la mateixa prova. Una és fer-la sencera, pujant a tots els cims, i les altres són retallades que et permeten no pujar a cap més cim dels importants, tret de Bellmunt que és d'obligada pujada per a tothom, o pujar al Puigsacalm i no a Cabrera, o a l'inrevés. Com a mínim és curiós i, a sobre, ho pots decidir en cada moment en funció de com et trobis. 

Obviament, en aquell punt de control no vaig haver de decidir res. Tenia clar que jo feia la llarga. Of course!. La pujada al Puigsacalm, en la seva part final, és molt maca i descoberta, i es fa travessant un prat alpí des del qual es tenen unes vistes del Pirineus nevats molt maques. El tram final fins al cim és d'anada i tornada, i permet creuar-te amb els corredors que van davant teu. Arribo dalt del Puisacalm, km 25, en 3h16'. Les vistes prometen però no em puc entretenir gaire. Fitxo, prenc un got d'aigua, em preparo un isotònic cassolà amb les dosis que porto a sobre, i començo la llarga baixada fins al Prat de la Vola, gran avituallament i punt de confluència dels tres itineraris alternatius que hi ha. 



Ja sabia d'antuvi que en aquest tram de baixada hi havia instal·lades algunes cordes fixes per facilitar la baixada per la seva dificultat tècnica i perillositat. Però no m'esperava tantes!! Déu n'hi do! Un munt de cordes fixes s'encadenaven una darrera de l'altra per salvar un tram força perillós. I aquí és on el meu genoll va començar a dir prou. Les torsions que havia de fer estaven castigant molt el genoll i vaig optar per baixar molt a poc a poc, confiant en que aviat arribaria la zona corrible. Però no. Després de la llarga baixada amb cordes venia un tram amb força pedres i fang la qual cosa va ser el "remate" final per al meu malmés genoll, o això creia jo.

En aquesta llarga baixada fins al Prat de la Vola m'atrapa el meu company Xavi amb el que m'havia creuat abans mentre baixava del Puigsacalm i ell el pujava. Quan m'atrapa crec que em deixarà enrere i intento mantenir una mica el seu ritme per no despenjar-me. Em fa molt mal el genoll. Li explico la situació i ell, amb bon criteri, em recomana que no pugi a Cabrera i que des de l'avituallament marxi directament cap a Torelló. D'aquesta manera m'estavalviaria una altra baixada heavy i uns quants quilòmetres.



Finalment, aconsegueixo mantenir el ritme que porta el Xavi i no quedar-me despenjat. Quan portem 4h09' de cursa i una mica més de 31 km, arribem al punt de control i mega avituallament del Pla de la Vola. Aquí ja no tinc les molèsties i el mal cos del començament. Potser el dolor de genoll m'ha fet oblidar-les. Menjo una mica de fruita, em preparo una mica d'isotònic i quan veig que el Xavi marxa, arrenco darrera d'ell. He decidit que pujaré a Cabrera. Diga'm tossut o insconscient!!

La primera part de la pujada es fa per pista i no és gaire complicada. Alguns trams de fang però res d'important. Però la cosa es comença a complicar una mica abans del cim: les escales!! Manda güevos!! Un tram força llarg d'unes 200 o més d'escales de mida variable sobre la roca ens porten fins al cim de Cabrera (1.309 m.). Aquest tram és matador. Vaig cardat i la calor ja es comença a notar. Pujant el genoll no fa gaire mal i torno a deixar una mica enrere al Xavi. Arribem a dalt en 5h09' quan portem poc més de 36 km de cursa. Fem un avituallament ràpid i començem la baixada un altre cop al Prat de la Vola però per l'altra vessant. Vaig davant del Xavi en els primers metres de baixada. Porto un ritme tranquil per a conservar el genoll i això em permet gaudir de l'espectacular paisatge que es veu des d'aquesta zona que en la seva primera part és molt rocallosa. Fins i tot, hi ha un tram molt extret amb un trencat a la dreta que fa por. Sort que hi ha intal·lat a la paret un cable metal·lic fixe que ens permet agafar-nos.

Quan comença la baixada de debó, encara vaig al davant i com estic pendent del lloc on trepitjo, per no cascar més el genoll, em passo un trencall i tiro recte per un camí equivocat. En Xavi, que portava uns metres més enrere, no se n'adona de la meva errada i ell agafa el trencall bo. Quan porto una estoneta baixant, tinc la sensació de que vaig sol i a sobre fa estona que no veig cap senyal de la cursa. M'aturo. Crido al Xavi i cap resposta. M'equivocat!!! Arggg!! El que faltava!! Torno cap a dalt uns 200 o 300 metres, fins que finalment trobo el camí correcte. He perdut un parell o tres de minuts. 

La baixada és terrorífica. És molt costeruda i està plena de fang. Un fang negre, pastós i molt relliscós que, afegit al pendent que hi ha, converteixen la baixada en una pista de patinatge molt perillosa.  S'havia d'anar amb molt de compte i tenir sempre un arbre o una branca a prop per agafar-te'n si no volies caure rodolant. Però el que era inevitable, va passar. El meu genoll ja no va aguantar més i en una d'aquestes vaig caure un parell de cops empastifant-me de fang.

El suplici va durar uns 25' fins que vaig arribar de nou al Prat de la Vola amb un "ambientasso" de collons. Però jo no estava per romanços: estava destrossat, emprenyat i el pitjor de tot era que encara em faltaven uns 23 km per arribar a Torelló.

Repecte al Xavi vaig perdre poc més de 2' en la baixada. Quan jo arribo ell ja està a punt de marxar. M'ho prenc amb calma. Necessito que el meu genoll descansi una mica i aprofito per menjar una mica de pasta i molta fruita. També m'hidrato força perquè ja es comença a notar molt la calor i cal evitar qualsevol ensurt a les hores centrals del dia.

Un parell o tres de minuts després de marxar el Xavi, ho faig jo. Crec que ja no l'atraparé però per sort els primers quilòmetres després de l'avituallament són força corribles per terreny en suau pujada, així que al cap d'estona l'atrapo i ja farem la resta de la cursa junts.

Teòricament, un cop superat Cabrera, la cursa sobre el paper semblava relativament fàcil. Només hi restaven uns petits cims, cada cop més fàcils a priori. El primer, el Puig de la Salgueda (1.133 m.) i els següents de poc més de 800 metres d'alçada en els 10 darres quilòmetres de la cursa.

Però allò que semblava fàcil, no ho va ser tant. Entre la calor, els forts pendents, el terreny rocallós, els quilòmetres que portavem, més el mal de genoll, van fer que aquesta darrera "mitja marató" fos molt i molt dura física i mentalment.

Els records d'aquesta darrera part de la cursa són confusos: No fem més que pujar i baixar, especialment cap al final de la cursa. Pujades molt fortes, parets de roca diria jo, que quan miraves cap a munt feien mal del pendent que tenien. I a més, la calor es deixava sentir. Les baixades, com a mínim, eren eixutes. Tot pedra i roca que tampoc eren per tirar coets de felicitat però com a mínim es podia trotar amb una certa dignitat.

Els quilòmetres passaven lentament i quan pensaves que ja era la darrera pujada, sempre venia una altra després. I la darrera, la pujada al Castell, va ser la puntilla. Cony de pujada!! Per acabar de tocar els nassos al personal. Es veu que l'any passat la van afegir al recorregut. No augmentava quilòmetres però si desnivell. La pugem com podem i la baixem també com podem. Tenim Torelló als peus. Deuen quedar no més de tres quilòmetres fins l'arribada. Sense adonar-nos incrementem el ritme. Tant el Xavi com jo només tenim un desig.... una cervessa fresca a l'arribada i una dutxa!!! 

I mentre fem els darrers quilòmetres he començat a tatxar algunes curses que tenia previstes al calendari. Especialment, l'Olla de Núria i la Ultra Pirineus de 103 km al mes de setembre. Crec que aquesta vegada vull tenir un més d'agost plàcid i descansar. Són el típics mals pensaments que t'ataquen en aquestes curses llargues on pateixes de debó. Però avui, una setmana després, continuo pensant el mateix. Crec que el meu genoll ho agrairà.

Arribem a poble. Asfalt. Quin gust!! Fem els darrers centenars de metres en busca de l'arc d'arribada que com a mínim es troba en baixada. Fantàstic!! Ho hem aconseguit i en un temps que està prou bé donades les circumstàncies: 8h47'35" i 72è classificat de 335 que van acabar la llarga. Per sota de les 9 hores que era la previssió inicial sense conèixer la cursa i només amb la referència del Xavi que l'havia fet al 2013 en 9h21'. Potser en un bon dia i sense mal el genoll hagués pogut fer 8h i poc. Però això no es podrà saber mai ni tampoc tornaré a fer-la mai més. I no és perquè no m'hagi agradat, sinò perquè no és el tipus de cursa que el meu genoll necessita actualment. A partir d'ara hauré de triar molt bé quines puc fer i quines no.

De moment, ja porto una setmana pràcticament aturat. Només he sortit un parell de dies en bicicleta i dos més a córrer, el primer dia vaig abortar l'entrenament als 25' mentre feia l'escalfament i avui he fet 1h25' però a ritme "yupiyaia" i, tot i així, el meu genoll s'ha queixat. Crec que hauré de fer una aturada més llarga.... i tot per fer-me el "Matxo". Quins collons!!
  

4 comentaris:

blocdeneiger ha dit...

Als teus peus mestre ! Vas fer un excel-lent paper, llàstima no poder compartir-lo. Fins acabar el bucle de Cabrera anavem qüasi enganxats, però la teva veterania i força va poder llençar-te endavant.
Per molts anys Ferran ! Ja pots estar content pel temps, que hi havia molt nivell

blocdeneiger ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
FerRun ha dit...

Gràcies fidel lector! Doncs si haguessim contactat a Cabrera hagués estat molt bé acabar la cursa plegats. A la propera, oi?

MMC73 ha dit...

Enhorabona Ferran! Has fet un gran temps tenint en compte l'exigència del recorregut dels Matxos. Llàstima de les molèsties que pateixes al genoll, però estic segur que et refaràs aviat. Felicitats!

Manel