divendres, 8 de febrer de 2013

XIV MITJA MARATÓ DE TERRASSA


El passat diumenge 27 de gener  vaig córrer la XIV Mitja Marató de Terrassa. Una mitja que personalment m’agrada molt perquè, malgrat tenir un circuit amb moltes pujades i baixades, el considero ràpid pel meu gust. M’estimo més una cursa així que una de plana que al final m’acaba avorrint. Les continues pujades i baixades em donen el punt que necessito per gaudir d’una cursa. De fet, a Terrassa tinc la quarta millor marca en mitja marató (1h23’40”), a pocs segons de la tercera i segona millor marca.

La meva “tornada” competitiva a Terrassa es va produir després de un parèntesi més o menys llarg sense fer aquesta mitja a “tope”, per diferents circumstàncies, i també sense haver fet gairebé cap mitja en els darrers dos anys. Aquesta vegada la tenia programada com a primer test de cara a la Marató de Barcelona que després de 4 anys tornaré a disputar.

Així que, malgrat tenir aquesta distància molt apamada, no tenia clar quin temps podia fer, tot i que pels entrenaments que portava pensava que podria baixar d’1h30’. Aquest era l’objectiu.

El diumenge va sortir un pel fresquet, ideal per córrer, tot i que al llarg de la cursa es va aixecar una mica d’aire que va molestar força els darrers quilòmetres. Després d’un escalfament d’uns 10-15’ i saludar a un munt de gent, vaig començar la cursa intentant trobar un ritme còmode buscant més les sensacions que no pas el ritme objectiu del meu Garmin.

De seguida vaig agafar aquest ritme que em permetia córrer i alhora gaudir. La llarga pujada de l’Avinguda del Vallès va ser, com era d’esperar, la part més lletja i lenta de la cursa però per sort els dos quilòmetres i escaig, que devia tenir, van passar ràpids, i ben aviat em vaig trobar a la part alta de Terrassa.


El meu referent era la llebre oficial d’1h30’ que em va avançar abans de la pujada anterior i que un cop a la part alta em portava gairebé un minut d’avantatge. Tot i que en teoria ja hauria d’anar per davant d’ella, no em preocupava la situació perquè confiava en fer  la segona part de la cursa molt més ràpida que la primera. I també pel convenciment de que la llebre estava anant un pèl massa ràpid.

I així va ser. Un cop a l’avinguda Bejar, vaig començar a córrer a un ritme més ràpid i de mica en mica, la llebre d’1h30 la vaig tenir cada cop més a prop fins que la vaig passar abans d’arribar a l’avinguda Abad Marcet.  Les sensacions eren bones i les cames corrien amb relativa facilitat. Els quilòmetres anaven caient i semblava que l’objectiu de baixar d’1h30 era cada vegada més factible.

Després d’un tram de forta baixada, va arribar la darrera pujada que anava de la carretera de Martorell fins l’avinguda 22 de juliol, pujant tota la Rambla. Aquí les forces començaven a justejar i l’aire fred del nord em feia la guitza. No calia apretar més. Només concentrar-se en mantenir el ritme. Un cop a dalt de la Rambla ja només quedava fer la llarga avinguda 22 de juliol fins al monument de la Dona Treballadora, passar per sota i tornar enrere en busca de l’arc d’arribada. Tot feia pensar, pel ritme que portava, que fins i tot podia baixar d’1h28’ però per estranyes raons el darrer km va ser molt llarg. De fet, el meu amic, Pep Moliner amb el que vaig coincidir moltes estones a la cursa i que volia fer 1h28’, ja m’havia comentat varies vegades al llarg de la cursa que la distància i les marques quilomètriques l’estaven tornant boig, que quelcom no estava bé.


Finalment, passo pel km 21 des d’on puc veure l’arc d’arribada. Aquí tampoc quadren els metres, perquè des de l’arc del km 21 fins a la línia d’arribada (21,095 Km) hi havia més de 200 metres. Al final el temps és d’1h29’20”. Content per aconseguir el temps previst però per una altra banda, una mica decebut perquè m’havia fet il·lusions de baixar, fins i tot, de l’1h28’.


Hores més tard es va saber que la cursa era llarga. Gairebé uns 300 metres la qual cosa em quadrava amb el que marcava el meu Garmin i les sensacions que vaig tenir en bona part de la cursa. Si la cursa estigués ben mesurada, probablement hagués pogut baixar d’1h28’. Però el més important no era el temps sinó les sensacions que vaig tenir i que em donen confiança de cara a la Marató de Barcelona a on en vull apropar a les 3h.


El proper i darrer test abans de la Marató serà el Maratest de Badalona sobre una distància de 30 km. Serà una bona pedra de toc.

3 comentaris:

david g.r. ha dit...

encantat de poder compartir els primers kms. amb tu ! tornes a estar fort, company

Ànims i sort per la marató !!!

FerRun ha dit...

Igualment David. I gràcies per seguir el blog.

Pep ha dit...

Doncs va ser un plaer anar-te veient i compartir moltes estones i m'agradat la frase què em dediques i , estic d'acord i m'ha agradat la crònica, i et vaig veure molt bé. Llàstima de la mesura de la cursa per acabar amb un millor regust: però es pot considerar un èxit. Enhorabona !! i fins aviat