Noves sensacions les viscudes avui a l’estadi de la Bòvila de Gavà. Després de molts i molts anys (més de 30?) tornava a córrer una prova de 1000 metres llisos en pista. La darrera va ser als anys 70 amb motiu d’uns campionats escolars cadets on vaig guanyar amb 2’51” Ja ha plogut molt des d’aleshores.
Per a una persona com jo, acostumada a fer curses de llargues distàncies, fer un 1000 podria semblar “pecata minuta”. La veritat és que no és una cursa gaire llarga. Poc més de 3 minuts de màxim esforç. Res que no haguem experimentat abans. Però la dificultat rau en trovar el ritme adequat per no acabar arrossegant-me per la recta final. Cal anar ràpid però regulant les forces per tal d’arribar amb forces a la darrera volta.
De sèries de 1000 metres n’he fet un munt aquest darrers anys però no és igual. En una cursa com aquesta és molt fácil pasar-te de ritme en els primers 400 metres portats per la inercia de la cursa i pagar les conseqüències uns metres més endavant.
La primera sèrie, la dels millors, ha estat un espectacle. Tots han fet una gran cursa. Han anat a bloc fins als darrers 150 metres i només fins als metres finals no s’han definit les posicions. Tots ells han aconseguit baixar de 3’. Brutal!!!
Després ha vingut la nostra sèrie. Gent també molt bona però força desconeguts per a mi. Només tenia la referencia de la millor marca que tenien de 10.000. La meva marca de 10 km és de fa uns anys. Aquesta temporada amb prou feines he pogut baixar de 40’. Així que anava amb una mica de por.
He sortit amb el grup capdavanter, just darrera del Hamrath. De seguida es posa davant a tirar com un espiritat en Kitus14, un noi força jove. Agafa bastants metres de distancia però el deixem fer. Passem el primer 200 en 36". Massa ràpid perquè tenia pensat passar en 39"-40". Ja no hi ha remei. L’únic que puc fer és controlar-me una mica i mantenir el ritme. La primera volta és força tranquil.la i no hi ha gaire moviments, almenys pel que fa al grup capdavanter, l’únic que controlo.
Al pas de la darrera volta ja noto que vaig justet i que dificilment podré fer un canvi de ritme quan faltin 300 metres, com tenia previst. Tampoc ho puc fer en els darrers 200, i només quan enfilo la recta final, quan em comencen a passar corredors a tort i a dret, tinc un punt de benzina per fer un darrer canvi de ritme que em serveix per fer una marca de 3'11”07. Al final content, tot i que estic convençut de que amb una mica de seny i fent una cursa de menys a més, hagués aconseguit millorar una mica el meu temps final.
Ara ja tinc una marca de 1000 m.ll. per tal de poder millorar-la el proper any. Ja tinc marcada aquesta cursa al meu calendari del 2011. Correcats, tremoleu!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada