AVENTURA PEL MARROC. ETAPA 6: FES - IMOUZZER KANDAR

Nota: si quieres leer la crónica en otro idioma puedes utilizar el traductor del menú lateral.

TURISME PER FES ABANS DE COMENÇAR L'ETAPA DE MUNTANYA

Dissabte 10 d'octubre de 2025

Distància: 46,4 km

Temps: 4h 16'

Velocitat mitjana: 10,9 km/h

Desnivell: 1.050 m D+ / 40 D-

L'hora d'esmorzar és a partir de les 8:30 i al menjador arribo puntualment. Ja tinc gairebé preparades les dues alforges. Soc el primer a la taula, però en pocs minuts seu una altra persona. Ens presentem i ells és australià. Deu tenir poc més de cinquanta anys. No és turista. Es troba a Fes per motius de feina i el que m'explica em sembla molt interessant. Fa uns tres mesos que està allotjat aquí i es dedica a la formació en l'àmbit tèxtil. En concret, el seu objectiu és reduir el consum de plàstic amb la recuperació de l'ús de bosses tradicionals entre els berbers i es dedica a formar i conscienciar a diferents col·lectius en aquest àmbit. Molt lloable la seva feina.

Quan ell està a punt de marxar, seuen a taula dos joves murcians. Van arribar ahir al vespre i estant seguit el Ral·li del Marroc, puntuable per al Campionat del Món d'aquest tipus de curses, com ho és també el Ral·li Dakar. Es veu que aprofiten les seves vacances per seguir la cursa pel Marroc. També molt interessant.

Finalment, m'acomiado dels dos joves perquè vull aprofitar les tres hores que tinc per acabar de visitar la medina i, entre altres llocs, vull visitar una de les adoberies més famoses de Fes, la Chouwara. També vull ficar-me per alguns carrers i barris menys turístics per gaudir més de l'experiència.

Són les 9 de matí quan surto de Dar Zerhane. Abans, li dic que l'Omar que tornaré abans de les 12:00 i deixo les alforges en un racó del menjador.

Durant gairebé tres hores exploro la medina, buscant, al contrari d'ahir, els racons més autèntics i poc turístics. 

Buscant els racons menys turístics

Evidentment, també intento passar per alguns dels edificis i llocs més emblemàtics. Es nota que és d'hora i moltes botigues encara estan tancades. Al Marroc la vida comercial als matins acostuma a començar una mica tard i, en canvi, la nocturna s'allarga força. 

L'activitat a la medina comença tard

I no volia marxar de Fes sense visitar de nou l'adoberia Chouwara on es continua treballant de la mateixa manera que fa vuit-cents anys. Per arribar als miradors des d'on es veu l'adoberia, és necessari entrar per les botigues que venen productes de pell i, evidentment, al sortir t'intenten vendre algun article. En entrar et donen una mica de menta que t'has de posar al nas per contrarestar la pudor que fan aquests llocs. La veritat és que el lloc és impressionant i, més, el fet de pensar que hi ha gent disposada a treballar en llocs com aquests. Realment, ha de ser molt dur.

Abans de les 11 del matí, ja torno a ser a l'allotjament per recollir la bici i les alforges i començar la sisena etapa que m'ha de portar a Imouzzer Kandar. Serà una etapa curta de menys de cinquanta quilòmetres, però hauré de salvar un desnivell superior als 1.000 metres, és a dir, tota l'etapa pujant, així que no serà gens fàcil.

Preparat per sortir

M'acomiado de l'Omar i de la seva família que han estat uns amfitrions molt agradables. M'he sentit com a casa i així els hi faig saber. Molt recomanable si heu d'anar a Fes.

Surto de la medina amb molta més facilitat que no pas va ser l'entrada d'ahir. En pocs minuts ja soc fora de les muralles i surto de direcció a Imouzzer Kandar.

La sortida definitiva de la ciutat i dels pobles annexos és molt llarga. Exactament, un terç de l'etapa, perquè fins al km 15 no agafo la nacional RN8, una mica abans de l'aeroport de Fes. En aquests 15 quilòmetres passo per barris, zones residencials, camis de terra i suburbis pobres típics dels afores de les grans ciutats. 

Un cop a la carretera, la ruta ascendent cap a Imouzzer Kandar no té gaire història, especialment a la primera part. El resum més senzill seria: rectes infinites de fins a 12 quilòmetres, ascensió suau, calor i centenars de parades de granades a banda i banda de la carretera.

Si fos un altre tipus de fruita, m'aturaria per menjar-ne una mica, però la granada no és, potser, la fruita més adient per menjar en una aturada de descans.

Cap a les 13:00 ja tinc gairebé la meitat de l'etapa feta. Com la calor avui apreta força i no tinc en cap moment un tram de baixada perquè l'aire em refredi una mica, faig una aturada breu d'un parell de minuts a l'ombra d'un edifici que trobo a una rotonda.

A 24 km del meu destí

A les 14:00, quan porto 26 quilòmetres, veig una parada de fruita on venen raïm que, en aquest cas, si em ve de gust. A més està situada a l'ombra i al costat d'una mesquita.

Compro un bon raïm per 5 dh i m'assec a l'ombra a una cadira que em deixen. M'estic una bona estona fins que me l'acabo tot.

A les 15:00 quan comença la part més dura de l'etapa i just s'acaba la llarga recta de dotze quilòmetres, m'aturo a dinar a un restaurant de carretera que pot semblar una mica fi respecte al que acostumo a fer, però és que no tinc gaires opcions i és un bon moment per l'hora.

Bàsicament, les úniques opcions són triar un tajine de xai amb verdures, de verdures només o de cuscús amb pollastre. Demano el primer. La sorpresa és que em porten un mega tajine per a dues persones. És tan gran com el que estan menjant els veïns de taula. El pa que em porten també és per a dues persones, és a dir, quatre peces grans! El dinar em surt per 100 dh (tajine, pa i ampolla d'aigua d'un litre i mig). Ho pago amb gust, perquè he menjat com feia temps no ho feia. Com no m'he menjat dos dels quatre pans, el cambrer em diu que els agafi i me'ls emporti. Dit i fet, tinc pa per sopar i esmorzar demà.

Tajine de xai amb verdures

Una hora més tard i amb molta mandra per tenir la panxa plena, torno a la carretera quan comença la pujada amb els pendents més importants. Ara la llarga recta es transforma en una carretera amb revolts amb un pendent mitjà del 3%. I quan tinc Imouzzer Kandar a la vista, que es troba a 1.350 metres d'altitud, el navegador em suggereix agafar una carretera local que surt cap a la dreta. Dubto. M'aturo per pensar que faig. Tinc l'opció de continuar per la carretera no fent cas a Komoot, o bé agafar aquesta carretera que no té mala pinta. Estic a punt de preguntar a uns avis que es troben a la cruïlla, però al final faig cas al meu navegador.

Als sis-cents metres em penedeixo de la decisió. El navegador em fa abandonar la carretera i agafar un camí de terra que no es troba en bon estat. Sempre em passa igual. La pròxima vegada no faré cas al navegador.

El camí, després d'una bona estona, travessa una zona de cases molt humils on la canalla que hi viu surt al meu encontre. El camí de terra es transforma de nou en asfalt, però molt trencat i el pendent és cada cop més fort, fins al punt que en un moment donat haig de posar els peus a terra. El pendent és del 10% (segons em diu Komoot). Potser podria anar a sobre de la bicicleta, però vaig força cansat i m'estimo més caminar. Em toca empènyer la bici fins a arribar a la part més urbanitzada d'imouzzer Kandar on torno a pujar la bicicleta.

Després d'una altra forta pujada on haig de tornar a empènyer la bicicleta de nou, arribo a un mercat que travesso pel mig caminant per no molestar a la gent que està comprant. El meu objectiu és arribar a un suposat càmping municipal que m'apareix a l'aplicació.

Quan hi arribo, allò no té pinta de càmping. És una gran esplanada on potser en una altra època hi va haver un càmping. Al costat, hi ha una instal·lació envoltada d'un mur d'obra que també podria ser el càmping. Aguaito i per dins sembla que hi ha una mena de casetes o bungalows que podrien ser una mena de campament, però el lloc està tancat. Sembla que avui tocarà fer acampada lliure o buscar un hostal o hotel.

Marxo d'allà i a prop trobo un parell de policies. Els pregunto pel càmping i em diuen que no n'hi ha cap. I quan els pregunto on podria acampar, em suggereixen anar a un hotel. Els demano per un que sigui econòmic i m'envien a un al centre del poble que es troba a menys d'un quilòmetre. L'acampada lliure perd opcions perquè hauria de marxar d'Imouzzer i ja és força tard. Potser m'hauré de rascar la butxaca per dormir sota un sostre.

Segueixo les indicacions dels policies i arribo a l'Hotel Chahrazed. Deixo la bicicleta a la porta, i pujo a recepció. Demano preus per habitacions econòmiques i em diuen que puc dormir per 200 dh. Més econòmic no hi ha res. Em sembla molt, però no tinc ganes de continuar. El que em ve de gust és una dutxa i relaxar-me per la ciutat.

L'etapa d'avui em distorota el pressupost, perquè només amb el dinar (100 dh) i l'hotel (200 dh), ja el sobrepasso amb escreix. Què hi farem! M'ensenyen l'habitació i és molt gran (massa), però no està malament, tot i que ja sembla que han passat una mica els anys per ella. L'hotel sembla totalment vuit. No es veu gens de moviment. Potser podia haver negociat una mica el preu i aconseguir una rebaixa, encara que fos de 50 dh. Finalment, decideixo quedar-me.

Després de la dutxa i rentar una mica el culotte i la samarreta que deixo penjats a prop de la finestra, decideixo sortir pel poble a passejar i comprar per sopar i esmorzar. Per estalviar, avui tocarà fer el sopar a l'habitació, que és prou gran per cuinar.

El poble té força animació pels carrers. Estic al centre de la ciutat. Entro al mercat que tinc davant de l'hotel, i dono una ullada al que puc comprar. Al final, compro macarrons a granel, dos iogurts, una llauna de tonyina en tomàquet i un paquet de galetes. Total 38 dh, que afegits als 310 dh que ja he gastat, fan un total de 348 dh. El dia que més ha gastat! Els dies vinents hauré d'intentar gastar menys dels 200 dh diaris. Després de passejar una bona estona per la ciutat, considero que ja ha arribat l'hora de sopar perquè la gana comença a apretar. 

Cuino a l'habitació, a prop de la finestra. L'olor d'alcohol cremant és força intens. Em preparo un bon plat de macarrons amb la llauna de tonyina en tomàquet, que remato amb un plàtan, un iogurt amb musli i un te amb galetes. Perfecte!

La resta del vespre la dedico, estirat al llit, a penjar fotos i vídeos de l'etapa a Instagram, i a parlar amb la meva dona. Demà toca una altra etapa de muntanya que tinc marcada a l'agenda, perquè espero trobar els famosos micos salvatges al bosc de cedres més gran del món, que es troba entre Ifrane i Azrou.