ETAPA 5: OLIVA - ALACANT

ETAPA DE CONTRASTOS

Dissabte, 6 de maig de 2023

Distància: 113 km
Temps: 5h49' 
Velocitat mitjana: 19,4 km/h
Desnivell: 1.020 m D+ / 1.000 m D-

Avui el destí és Alacant i sembla que els primers 30 km seran de pujada i alguns trams de forta pujada. És important anticipar la ruta per saber el que t'espera. També sembla que serà un dia de força calor. Pel que veig, avui també les temperatures s'enfilaran per sobre els 30 graus. 

Després d'esmorzar i de recollir el campament amb la mateixa rutina de cada dia, ja estic llest per començar. Tot i la previsió de calor, de moment el cel està mig ennuvolat. Surto d'hora, sobre les 8 i poc, direcció Calp, sense passar per Dénia i Xàbia (Jávea) per estalviar-me uns quilòmetres que no m'aportaran res d'especial. 

Ja de bon començament la carretera tira suaument cap amunt, però després dels primers 20 quilòmetres el pendent es torna més dur. La pujada té uns 13 quilòmetres i per sort encara el sol no escalfa gaire. Quan arribo a dalt del cim principal de l'etapa, em trobo una rotonda i el meu navegador em fa tornar boig. No entenc el que m'està dient. Vaig cap a una banda i al cap de poc em diu que la direcció és equivocada. Canvio de direcció i al cap de poc em diu el mateix. De fet, el que em diu és que em fiqui per un camí de terra, però no ho veig clar, tenint l'opció de l'asfalt. A sobre no puc veure bé la pantalla del mòbil perquè el sol s'hi reflexa. Intento buscar una mica d'ombra i no trec l'aigua clara. Em deixo portar per la intuïció i la lògica, i agafo la carretera que baixa cap al mar que el tinc davant. Haig d'anar en direcció al Penyal d'Ifac i sembla el camí més lògic. La baixada és molt forta, però quan porto uns 200 metres, el navegador em torno amb la mateixa cantarella de què la ruta està equivocada. M'aturo en sec perquè tornar enrere serà cap cop més complicat, així que torno a la rotonda. I quan porto més de 40' fent el ximple, decideixo fer cas al navegador (almenys durant una estona) i em fico pel camí de terra. Al cap d'uns 50 metres em diu que giri 90º a la dreta, però allà no hi ha camí, carrer o carretera, només un corriol entre uns edificis amb un fort pendent i ple de roques que m'obliguen a baixar de la bici i empènyer la bici. Però quina bogeria és aquesta!!! Quan arribo a dalt del corriol després d'uns quants metres ho entenc tot. Per allà passa una carretera que, ara sí veig que és la bona. Aquesta carretera venia de la rotonda inicial, però fent un bucle en direcció oposada (cap al nord) que és el que m'ha despistat.

Amb la tranquil·litat de saber que estic en la ruta correcta i després d'haver perdut exactament 48', em deixo anar pel fort pendent en la recerca del mar Mediterrani a l'altura de Calp i amb el Penyal d'Ifac just davant meu.

La baixada és trepidant i la gaudeixo molt. La carretera és sinuosa, entre pins i plena de ciclistes que la fan en totes dues direccions. Però el més maco de tot són les vistes del Penyal d'Ifac que s'alça imponent davant meu durant gairebé tota la baixada.

Finalment, després d'una bona estona baixant arribo a la costa que vaig resseguint fins a arribar a Calp, passant primer per les Salines de Calp, un gran espai d'aigua ple de flamencs roses i li donen un toc de color. Les salines es troben tot just darrere del Penyal. En canvi, Calp és força lleig ple d'edificis molt alts i impersonals, però si més no, aquesta primera part de la ciutat que es troba al costat de les salines té un cert encant. 

D'ençà que he baixat del port, circulo per un carril bici que resulta còmode per evitar el tràfic que hi ha a aquelles hores. Travesso el poble-ciutat de Calp i per la costa continuo cap a una altra ciutat semblant a aquesta última: Altea. Però sortint de Calp, quan pensava que tot seria pla, em trobo la segona dificultat de l'etapa amb un coll curt, però amb força pendent. Xino-xano el pujo i la baixada em durà fins a Altea.

Com m'imagino, Altea és més del mateix. Una ciutat turística plena de grans edificis i amb poc encant. I quan estic a punt de deixar enrere la ciutat amb gairebé 60 km a les cames, veig una benzinera i decideixo parar per fer un cafè, agafar una ampolla d'aigua (no he trobat cap font durant la ruta) i menjar-me un plàtan que porto a les alforges.

No estic més de 15'. Més que calor, fa xafogor, però cal avançar perquè només he fet poc més del 50% de la ruta. La següent ciutat és Benidorm. Tinc curiositat per veure-la. He vist infinitat d'imatges i vídeos de la ciutat i més o menys sé com és, però la vull veure en persona. No hi ha més de 10 quilòmetres entre Altea i Benidorm. Arribo de pressa tot i que la carretera no és plana, sinó tot el contrari. Un continu de dents de serra. Benidorm és com m'esperava una megalòpolis amb molts gratacels i, alguns d'ells, una mica pretensiosos (i lletjos). La ciutat és plena d'avingudes plenes de vehicles (sembla una capital de província). La carretera nacional em porta al passeig marítim que recorro per un carril bici. Potser el més maco de tot plegat és l'illot que es troba just davant de la platja de Benidorm. La resta, res d'interessant!

Continuo la ruta i ara en direcció a Vila Joiosa, una altra vila com les anteriors, però potser una mica més petita tot i que no m'entretinc i passo pel mig sense apropar-me al passeig. Ja porto 77 quilòmetres i avui, especialment, tinc ganes d'arribar al meu destí. 

Després de Vila-Joiosa, ja no tinc res amb un mínim d'interès per endavant. La ruta transita per la nacional per uns paratges molt secs i sense vegetació. I a sobre la carretera és un no parar de llargues rectes amb pujades i baixades continuades. Vaja, un autèntic trencacames. I el còctel calor/xafogor i carretera trencacames em fa passar el primer "ocellot" del que porto de viatge. A més l'aire bufa més aviat de cara i costat, fent que l'etapa sigui força dura. 

Ja és migdia, i el cos em demana fer una aturada per menjar alguna cosa i, sobretot, descansar del desgast que estic patint. De sobte, quan estava pensant en buscar un lloc per dinar, m'apareix a la dreta una mena d'àrea de servei en plena pujada dura amb un bar-restaurant. No m'ho penso dos cops i surto de la carretera. Deixo la bici a peu d'escales i m'instal·lo al porxo sota l'ombra.

Demano un entrepà i una cervesa 0.0 per variar, i per acabar un "maxibon" i un cafè. Estiro tant com puc l'aturada perquè em fa mandra sortir d'allà i d'exposar-me un altre cop al sol abraçador de migdia. 

Finalment, decideixo sortir i fer els darrers 30 quilòmetres més o menys que em resten fins a l'Alberg d'Alacant.

La cosa no canvia gaire i la carretera continua amb el continu puja-baixa i llargues rectes que he trobat des que he sortit de Benidorm.

I quan ja porto més de 7 hores sobre la bicicleta arribo a Alacant. L'alberg es troba a l'altra punta de la ciutat que haig de circumval·lar per dalt. Per variar una llarga pujada seguida d'una llarga baixada. Però per sort, després de 7h42'd'etapa (5h49' de temps real en moviment) arribo a l'Alberg de Joventut d'Alacant "La Florida" que es troba en un magnífic edifici que, segons sabré l'endemà, va ser una presó on va estar Miguel Hernández i on finalment va morir de tuberculosi a la infermeria el 28 de març de 1942 a l'edat de 31 anys. 

Tinc molta sort i em donen una habitació individual i bany privat per 20 € amb sopar i esmorzar inclòs! Què més puc demanar!! Era el premi a l'etapa més dura de les cinc que porto. 

Després d'instal·lar-me i descansar una mica, decideixo sortir a fer un volt i visitar el centre de la ciutat i el port. No havia estat mai a Alacant i pagava la pena passar la tarda fent una mica de turisme. També vaig aprofitar per passar-me per una farmàcia perquè feia dos dies que m'havia costipat i tenia una tos molt lletja. 

Demà l’objectiu serà Cartagena. Surto de la Comunitat Valenciana i entro a la de Múrcia. Per cert, serà la meva primera visita a la Regió de Múrcia. Mai l’havia trepitjada!

 

Vídeo resum de l'etapa de l'app Relive: