dimarts, 2 d’octubre del 2012

TERESA, IN MEMORIAM


Teresa,

Encara no fa ni 48 hores que em trucava el Pau, el teu home, quan estava arribant al Sant Jordi. En aquell moment no vaig poder agafar-li el telèfon. Pocs minuts després ho va fer el Manel mentre estava assegut a un banc de fusta del refugi prenen un caldo calent.

- On ets Ferran? – em va preguntar.
- Al Sant Jordi… a punt de baixar cap a Bagà – li vaig dir.
- Doncs afanyat que estic amb el Pau a l’hospital de Berga perquè han evacuat a la Teresa. Quan arribis, truca’m que et pujaré a buscar per baixar a l’hospital.

En aquell moment no era conscient de la gravetat de la situació. Reconec que estava sorprès i no vaig tenir temps de preguntar que havia passat. Sincerament creia que havies tingut un defalliment però que ja estaves en bones mans a l’hospital.

Vaig agafar la motxilla i vaig sortir, cames ajudeu-me, a fer el darrer tram de la cursa. Estava intranquil però no espantat. Pensava que seria qüestió d’hores i que aviat et donarien l’alta.

Quan ja enfilava la darrera baixada cap a Grèixer, un cop superat el Coll d’Escriu, el Manel em va tornar a trucar. I aquesta vegada va ser diferent.

- Ferran, on ets?
- A punt d’arribar a Grèixer. Em queda molt poc.
- Corre, afanyat. T’espero amb el cotxe al final de la pista i et recullo a la carretera. Hem d’anar a Berga...
- Però, què passa? Com està la Teresa? Que li ha passat?
- Vine ràpid....(silenci)...la Teresa està molt malament... (silenci)...

En aquell moment vaig ser conscient de que ja no et tornaria a veure mai més. Vaig baixar esperitat per la pista pregant a no sé qui que si us plau no fos veritat. No podia ser. Teresa no, no podia ser veritat.

Uns minuts més tard. El Manel, en veure’m arribar, va sortir del cotxe i abans de que em pogués dir res, en els seus ulls vaig anticipar la noticia...

Avui t’hem acomiadat. Hi era tothom. Deu meu, quanta gent t’estima!! Hi érem tots: la teva família, companys, amics i molts...molts corredors. L’església de Sant Fèlix era plena de gom a gom. Tothom ha volgut estar present. Tothom volia fer-te arribar, allà on siguis, la seva estimació més sincera.

Ha estat un cap de setmana d’emocions intenses, de molt dolor i de molta pena, moltíssima pena. No t’ho pots arribar ni a imaginar, Teresa. Per a tots els que t’estimem mai res tornarà a ser igual. Però diuen que fins i tot de la pèrdua d’éssers estimats, se’n poden treure aprenentatges que ens fan ser millors persones. Doncs si és així, jo vull ser una mica com tu: generosa, afable, assenyada, respectuosa, valenta, forta, intel•ligent, agossarada quan toca, bona companya, .... tot això i més ets tu.

Teresa, ajuda’ns. Ajuda’ns a poder suportar la teva absència. I especialment al Pau que et necessita més que ningú, i a la Laura, i a la Cristina... i al Bernat. Ostres que fort que estava!! Li he dit que no deixi de córrer, que tu n’estaves orgullosa d’ell. I segur que ho farà. Quina família tens!! Se’n sortiran, segur, són forts. Són Sust-Farriol. Pura energia.

Teresa, diumenge de matinada vaig dir que mai més tornaria a Cavalls. Però aquest matí he canviat de decisió. Te’n dec una. Tornaré el 2013 amb tu, i ens acompanyarà el teu cunyat Jordi però haurà d’entrenar de valent si ens vol seguir el ritme. Gassssss!!!

Adèu-siau, Teresa. Bona nit. Descansa.



Cavalls del Vent 2009


6 comentaris:

blocdeneiger ha dit...

Ferran, amunt i força ! Ens veiem aviat corrent. A on sinó ?

txus ha dit...

Una abraçada Ferran!!
Endavant, et queden els moments compartits...
Ens veiem!

FerRun ha dit...

Companys, moltes gràcies pels vostres ànims!
Fins aviat.

Unknown ha dit...

Ferran, una abraçada.

Unknown ha dit...

Hola Bones.
Em dic Oscar i no ens coneixem personalment ni vaig coneixer a la Teresa , pero per ho que as escrit aqui et puc asegurar que en sento reflexat pel teu article i me hagues agradat molt coneixer a la Teresa.

Una abraçada company i espero coneixet en alguna carrera o compartir la surtida de nou de la CV 2013.
SALUT i GASSSSS.

FerRun ha dit...

Óscar, moltes gràcies per les teves paraules!! Espero coincidir amb tu en alguna cursa, i si és CdV13 millor.
Una abraçada.