UN LLARG SILENCI

Fa moltes setmanes, mesos, que no escric en el blog. Després de la Trailwalker l'horitzó s'havia quedat orfe d'objectius propers engrescadors, tot i que no he parat d'entrenar i fer curses. Potser la mandra ha fet que aquest blog es quedés una temporada silenciós, però ara, un cop tornat de les vacances d'estiu, vull tornar a escriure de forma regular. Vejam si ho aconsegueixo.

Tot i no haver escrit, durant aquest temps han passat moltes coses. Fem un repàs:

Juny:

El 9 de juny vaig fer la 2ª edició de la Cursa Nocturna de les Ànimes del Purgatori en 1h57' millorant el temps de la 1ª edició. Com no podia ser d'una altra manera, vaig disfrutar moltísim d'aquesta cursa que la gent d'Aiguafreda organitza al detall. Una festa.

El 17 de juny tocava anar a Vacarisses per fer la Cursa de muntanya de la Campana, que organitza els companys de Corredors.cat. Tenint en compte que no estava a tope, vaig quedar molt content de com va anar tot plegat. Al final 1h24' per fer els gairebé 15 kms de la cursa.

El mes de juny l'havia d'acabar amb un entrenament sub 24 hores en Cavalls del Vent. Haviem quedat l'Anna Cos, la Teresa Farriol i el Barto Bosum per sortir divendres nit del refugi de Lluis Estasen al peu del Pedraforca. Però malauradament, l'aventura va durar escassament 40' perquè fent el primer tram en direcció al refugi de Gresolet, l'Anna va relliscar en un corriol i va caure pel marge trencant-se la tíbia i el perone. La nit va ser molt llarga però de quilòmetres pocs. Ara l'Anna ja està a la fase final de la recuperació i aviat podrà tornar a córrer. L'any que ve haurem de tornar amb l'Anna per acabar allò que haviem començat.

Juliol:

El mes de juliol ha estat un mes amb curses i entrenos força makinorris, amb dos visites al Cadí-Moixeró per fer dues vegades la Cavalls del Vent però en modalitats diferents.

El 15 de juliol, amb la Teresa Farriol vam fer l'Olla de Núria, una cursa d'alta muntanya que feia temps tenia pendent. Aquest any vaig estar alerta i vaig aconseguir un dorsal. La cursa va ser fantàstica i divertida però molt dura. Molts cims per sobre dels 2.500 metres d'alçada (alguns fregant els 3.000 com el Puigmal), fred i vent, i unes vistes espectaculars. Al final els gairebé 22 kms els vaig fer en 3h44' a molt bon ritme.

Escalfant amb fred abans de la sortida amb la Teresa

El 20 de juliol vaig fer, com a entrenament, la Cursa Nocturna del Ripoll de gairebé 10 kms corrent pel camí del riu. El plantejament era fer-la sense apretar perquè dos dies després teniem un altre cop que anar a fer uns Cavalls del Vent (els que no vam poder fer al juny). El Barto en tenia moltes ganes perquè mai els havia fet i, tant a la Teresa com a mi, ens anava molt bé com a preparació de la Cursa de Cavalls que farem el proper 29 de setembre amb la nostra Challenge particular que més endavant explicaré.

El 21 de juliol, abans de que es fes fosc, vam tornar a repetir el mega entreno fent la volta a Cavalls en sub 24h. Aquesta vegada sense l'Anna. L'entreno va anar molt bé. Vam portar tota l'estona un ritme molt bo amb l'intenció de fer la volta en menys de 20 hores. Al final, vam estar 19h30' trescant per la muntanya en una nit agradable i un dia radiant. Objectiu aconseguit.

Quatre dies després hauria de tornar a fer Cavalls del Vent però aquesta vegada amb la meva dona, Tensi, i en modalitat travessa (4 dies) per gaudir plenament de la natura i de la vida en els refugis. Tot i que, jo vaig poder acabar-la, la Tensi es va haver de retirar abans de l'etapa final per problemes amb les ungles dels seus dits grossos.

Agost:

El mes d'agost el vaig passar a Villaflores (Salamanca) entrenant ja únicament amb l'objectiu del gran repte d'aquesta tardor que és la Cursa de Cavalls del Vent (85 kms amb 12.000 m. de desnivell acumulat). Aquesta vegada, a diferència de les altres dues edicions que he fet, no aniré amb la Teresa. Farem la cursa per separat però amb una Challenge particular que afegirà un plus de motivació a les nostres respectives curses. Aquest cop, l'objectiu és intentar treure-li més d'1 hora en la línia d'arribada de Bagà i ella, evitar-ho. Això voldrà dir que hauré de córrer molt perquè la Teresa està molt forta després de la temporada d'estiu que s'ha cascat entre la Ultra Trail d'Emona (107 kms) i el Grand Raid des Pyrennes (170 kms) a on en totes dues curses va aconseguir puja al caixó del podi.

La veritat és que aquest mes d'agost he entrenat bastant i, per compensar la manca de muntanyes per Salamanca, he fet molta bicicleta per treballar la resistència aeròbica, doblant entrenaments molt dies (matí bici i tarda córrer). Crec que m'ha anat molt bé i aquest mes de setembre m'he vist més fort a les pujades. A veure com surt aquesta vegada Cavalls però si vull guanyar el repte m'hauré d'apropar a les 15h i això no serà gens fàcil.

Setembre:

En aquests 15 dies de setembre que portem, li he fotut canya al "body", tant amb entrenaments per muntanya com a nivell de curses.

El cap de setmana passat (8 i 9), vaig fer la nit de dissabte la Burriac Atac, una cursa increible de muntanya molt dura de 18 kms per la serralada del litoral. Un recorregut trencacames amb moltes pujades fortes i baixades perilloses. Al final vaig fer un bon temps amb 2h13' i una bona classificació. A les dues de la matinada em ficava al llit, i a l'endemà feia la Mitja Marató de Sabadell (21 kms) però sense apretar. L'objectiu era acumular quilòmetres en fatiga muscular. L'experiment va sortir molt bé perquè vaig fer una cursa en progressió acabant els darrers 5 quilòmetres rodant a 4' i poc el km amb molt bones sensacions. A l'endemà 12 kms més pel riu amb la colla em vam acabar de matar. Però aquesta càrrega a 3 setmanes de Cavalls crec que ha estat una molt bona decisió, juntament amb la tirada llarga de dijous de 22 kms per boscos i els gairebé 30 que hem avui fet la Teresa i jo pel Massís de Sant LLorenç i la Serra de l'Obac. `

Ara la feina grossa ja està feta. Els darrers 13 dies seran de baixada i recuperació per intentar arribar al 29 de setembre a tope.

Alea jacta est!!!