dilluns, 12 de desembre del 2011

XII 6 HORES DE CALELLA
4 de desembre de 2011

Aquesta ha estat la meva primera experiència amb l’ultrafons en ruta, i la veritat és que la meva valoració és molt positiva, tot i que una setmana abans no tenia previst fer-la. Només anava d’acompanyant de la Tensi que pensava fer-la com a entrenament de les 24 hores de Corredors.cat del proper 17 de desembre.

Els meus problemes al genoll dret van aconsellar que el més prudent era descansar i no forçar amb proves que inicialment no tenia previstes. No sé si el subconscient em va trair però vaig buscar una excusa per inscriure’m. No tenia cap pressió de cap tipus, i si volia o tenia molèsties al genoll en el decurs de la prova sempre podia caminar o acompanyar a estones a la Tensi. Total, la diferència de preu entre la inscripció amb dinar inclòs o pagar només el dinar com acompanyant em va acabar de decidir.

En aquestes que el diumenge 4 de desembre estava a la línia de sortida d’una de les proves més entranyables que he corregut mai. Més que una cursa, semblava un entrenament compartit amb una colla de frikis, entre els quals m’incloc, al llarg del passeig marítim de Calella. Tot era molt senzill. Una petita carpa amb els avituallaments, molts complerts per cert, una taula de control per anar apuntant les voltes de cada corredor i una cadira que marcava el punt de gir i l’inici d’una nova volta d’un circuit de 3 km d’anada i tornada i una petita colla d’organitzadors-voluntaris de la “Penya 100 km Domingo Catalán”. Chapeau per aquests!!

Un compte enrere a càrrec de la Nuri i els 51 corredors inscrits ens posem a córrer. Ritme suau de bon començament. Això de les 6h espanta una mica i és difícil decidir quin és el ritme adequat. L’instint competitiu em fa sortir amb els primers a excepció de quatre corredors que semblen més experimentats en aquest tipus de cursa i que surten un pel més ràpid.

La cursa no va tenir gaire història. Només 6 hores de ritme força regular donant voltes sense pausa. Primer a 4’50”/km durant les dues primeres hores i després afluixant molt poc a poc fins acabar la cursa amb una mitjana final de 5’19”/km, que mai hagués dit abans de començar la cursa.


Les hores passen més ràpides del que m’hagués pogut imaginar en un primer moment. La marató va ser la més plàcida de totes les que he fet, marcant pel 42,195 km un temps de 3h36’00”. Els 50 km en 4h’20’16”. Fins aquest moment, sempre vaig anar molt ben acompanyat. Les dues primeres hores amb l’Antonio Garcia, un corredor navarrès, amb el que vaig tenir ocasió de parlar molt, més tard vaig poder compartir uns 5 km amb el primer (jo doblat un parell de cops) que em va donar ales per arribar als 50 km sense adonar-me i, ja cap al final, amb el Hanrath que casualment havia sortit a entrenar i es va troba la cursa de ple.


Així, d’aquesta manera, van anar passant les hores fins arribar a la darrera hora. De cop començo a patir molèsties importants als engonals de les dues cames. Fan mal. Intento escurçar una mica la gambada per controlar el dolor. Vaig tirant però cada cop que passo per l’avituallament em prenc més temps per beure i menjar alguna cosa. En comptes de parar, el que faig és carregar begudes i menjar i mentre camino un centenar de metres bec i menjo. Cada cop que engego costa més. Els primers metres després de cada aturada són un suplici, però com a contrapartida, el temps es va esgotant. Abans de començar tenia la percepció de que la cursa se’m faria molt i molt llarga, però quan estic a punt d’acabar, l’impressió no és tan negativa. Fins i tot, diria que ha estat divertit. Les darreres voltes són un continu intercanvi d’ànims entre tots pel repte que tenim tots a tocar.

Finalment, quan falten pocs segons per les 6h atrapo a la Tensi en el km 67,1. Ella s’ha aturat en els seus 43,1 km. Cinc, quatre, tres, dos, un.... 6 hores aconseguides. Ens felicitem molt contents i tornem caminant plegats fins al punt de sortida per informar del punt exacte al que hem arribat després de la darrera volta.

Tots els que la van començar, l’han acabada. Deu n’hi do. Aquests que es dediquen a l’ultrafons estan fets d’una altra pasta.


Al final 5è classificat de la general, però en aquesta cursa el 51 corredors tenen trofeu i diploma. Fantàstic!! Són detalls que s’agraeixen molt. I el dinar de germanor posterior també molt agradable. Definitivament, el proper any hi tornaré.




2 comentaris:

3a ha dit...

Felicitats FerRun!

Bona cursa, una bona preparació per la Trailwalker.

Cuida el genoll!

FerRun ha dit...

3a, tu sempre fidel al meu bloc!!