dilluns, 27 de juny del 2011

CURSA DE LA CAMPANA - 14,6 Km
Vacarises, 26 de juny de 2011

Lent no, lentorro, lentorríssim…. Així és com estic després d’uns quants mesos entrenant només a ritmes "patxangueros" per preparar curses llargues de muntanya com la marató de Zegama i, fa una setmana, la marxa de Cap de Rec (52 kms). Fa molt de temps que no pateixo corrent. No faig sèries, ni ritmes controlats, ni canvis de ritmes, i el que és pitjor (o millor), ni en tinc ganes ni el meu genoll m’ho permetria, així és que no podia demanar gaire a una cursa tant curta i força ràpida com la de La Campana.


Al 2008 va ser la meva darrera participació en aquesta cursa i el record que tenia era molt positiu a nivell organitzatiu, tot i que el circuit no em va agradar gaire perquè a la primera part hi havia uns trams d’asfalt molt lletjos. En aquella ocasió la cursa tenia 12,5 km. Però amb les modificacions introduïdes (supressió de la major part d’aquests trams i allargament de la cursa fins als 14,6 kms) la cursa resultava molt més atractiva. La veritat és que tenia moltes ganes de fer-la un altre cop.

La sortida es fa a les 9h coincidint amb el toc de les campanes de l’església del poble. Sortim tots molt ràpids ja que el primer km és en baixada. Surto just darrera del grup capdavanter, darrera de les dues primeres dones, del danistal, del galtix i del vikingosdu. Estic massa endavant però no em preocupa gaire perquè aviat quan comencin les primeres rampes ja posaré una mica de seny. A més no tinc sensació d’anar ràpid ni forçat. Bones sensacions. Passo el km 1 en 3’42”. No m’espanto perquè ja m’ho imaginava. Un metres després comencen les primeres pujades i amb elles el meu ritme baixa de forma sensible mentre em comencen a passar uns quants corredors. Just on es troba el Sancho fent fotos, el pendent es fa molt més fort i decideixo caminar. M’estimo més perdre uns segons en la pujadeta i arribar sencer a dalt. Després acostumo a recuperar el temps i les posicions perdudes.



Fins el km 4 el ritme és força ràpid ja que el recorregut pica essencialment cap a baix. Però passat aquest punt el recorregut canvia de tendència i comença a pujar fins a poc més del km 10, amb algunes petites baixades. En aquesta part del recorregut estic força mandrós. No em ve de gust patir i quan veig que les pujades apreten, passo de córrer a caminar, i així vaig fent. La calor per aquesta zona és forta. I a mi certament no m’agrada gens. Noto molt quan vaig pel sol a quan ho faig per l’ombra. En aquest tram perdo força posicions. M’avança molta gent i començo a preocupar-me. Aquesta mandra és excessiva. Potser hauria d’intentar patir una mica. No tinc perdó.



Un cop passem les tres pujades més fortes al voltant del km 10, el recorregut comença a tirar cap avall suament i es torna un pel més tècnic. Ara és quan millor em trobo. Ja estic escalfat però pràcticament no hi ha marge de millora. A la cursa li queden pocs quilòmetres. Començo a apretar i a avançar a tota la gent que abans m’havia avançat a mi. No puc córrer tot el que m’agradaria perquè hi ha molt corriol i amb força transit. Cal esperar el moment adequat per avançar o bé demanar permís per fer-ho. De mica en mica les sensacions milloren de forma important. Llàstima que això ja s’acabi. Sortim de la zona tècnica i entrem al poble. Tinc un parell de corredors per endavant i això em serveix d’estímul i, tot i que els darrers 500 metres acaben en pujada, aconsegueixo fer el darrer km a 4’/km pelats que no està gens malament. Al final 1h21’46”. Una marca força discreta. Segurament en un altre moment m’hagués mogut entre l’1h13’-1h14’, però estic content perquè he acabat amb bones sensacions que al final és el que queda. 82è classificat de la general i el 20è de la categoria.



La resta fantàstic. La zona d’arribada al pavelló molt bé. Protegits de la forta calor i amb tot tipus d’avituallament a la nostra disposició: entrepà de botifarra, coca, vols, ampolla d’1,5 litres, refrescos, síndria i gelat. Llàstima que al final ens va fer mandra anar a la piscina i vam decidir marxar cap a casa perquè segurament hagués estat fantàstic.

Korfbaler i la resta d’organitzadors i voluntaris. Enhorabona i moltes gràcies per oferir-nos una cursa tant manca i acollidora. L’any que ve segur que hi tornem.

1 comentari:

3a ha dit...

"Lento pero seguro"

Jo també em sento lentorra últimament, tirades molt llargues i per muntanya, però ara l'objectiu és un altre ....

Força CdV!!!!!!