24 kms i 2000 metres desnivell acumulat
8 de maig de 2011
Aquesta era la primera vegada que feia aquesta cursa i el primer que haig de dir és que m'ha agradat molt tot i que el 70% del recorregut ja el coneixia de diferents entrenaments per la zona. Aquesta prova la tenia com a test de cara a la Marató de Zegama a tres setmanes vista però malauradament no arribava gaire fi perquè en els darrers dos mesos he tingut molts problemes al genoll dret que m'ha impedit poder acumular kms i desnivells. Per tant, tenia força por-respecte per com m'aniria la cursa i com respondria el meu genoll sota tractament i rehabilitació en el darrer mes.
La sortida, pels trams d'asfalt, fins agafar els primers corriols ha estat a un ritme no massa ràpid però sense adormir-me per evitar els taps que m'havien explicat que es formaven al començament.
Per sort, no he hagut de patir gaire taps a excepció de la corrua interminable de caminants que pujaven fins el Pla de Sant Miquel i que ens feien alentir molt el ritme. Després d’una llarga i interminable pujada hem arribat al Pla de Sant Miquel, i d’aquí al Monestir en baixada apretant una mica per recuperar temps i posicions.
Un cop al Monestir començava la pujada fins a Sant Jeroni plena d’escales que se m'ha fet molt dura (falta de kms potser?). En aquesta llarga pujada he anat alternant el caminar i el trote suau en els trams sense escales. Les cames anaven al limit de la seva capacitat que no era molta. He arribat a dalt demanant l'hora i pregant que comencés la baixada tot i la por que tenia a que el meu genoll no aguantés sobretot en la darrera baixada del Cami de les Bateries.
No sé quan he trigat en pujar a St. Jeroni perquè m'he quedat sense baterìa al meu Garmin però preguntant a d'altres corredors crec que he pujat en poc més d’1h35''.
Els primers metres de baixada han estat una mica complicats perquè havien de controlar a la gent que pujava i l’espai que teníem era molt petit. Després d’uns minuts de baixada pel tram de ciment he tingut un ensurt important. De cop i volta, tots dos peus han relliscat i les meves cames han sortit projectades cap endavant de forma molt brusca, i he sentit com mig volava unes dècimes de segon que se m'han fet eternes fins que he aterrat amb tot el cos pla i d’esquena arrossegant-me una mica per sobre del cimente. El cop ha estat molt fort però al final no he tingut més que uns quants cops al maluc, el braç i l'esquena, i una rascada important a la cuixa. M'he aixecat una mica estabornit i de mica en mica he tornat a agafar el ritme de baixada.
I d'aquí fins a l'arribada m'he anat embalant de forma progressiva de tal manera que des de dalt de St. Jeroni fins a l'arribada no m'ha avançat cap corredor. La darrera baixada de 3-4 kms pel Camí de les Bateries, del qual tothom m'havia parlat tant malament perquè era molt i molt técnica, ha estat molt divertida i entretinguda. Normalment baixo molt millor que no pas pujo i com el genoll no ha dit ni piu, he apretat fort fins a l'arribada. Al final 2h34'20", 99è classificat i 23è de la meva categoria i amb molt bones sensacions i molt content per la resposta del meu genoll. Ara ser que a Zegama el genoll em deixarà córrer tot i que només tinc dues setmanes per acumular kms i desnivells.
Per acabar dir que la cursa m'ha agradat molt i l'he trobada molt ben organitzada. El proper any hi tornaré. Segur.
5 comentaris:
Una gran cursa, la cursa de l'Alba. Va ser la meva primera cursa de muntanya, quan pràcticament això de córrer per muntanya sonava ben estrany. La vaig córrer al llarg de moltes edicions. Algun any hi hauré de tornar, ja que em porta molt bons records. Vinga que ja queda poc per Zegama.
Gràcies Ricard pels bosn desitjos de cara a Zegama. Certament, aquesta cursa em va agradar molt i molt, i això que ja porto unes quantes de muntanya fetes. Ha estat una gran troballa.
Hola Ferran!
Bona cursa a Montserrat!
Veig que prepares Zegama, sembla com si fos ahir quan et vaig parlar a Irun (quan vam coincidir a la Behobia. I aleshores eres quasi-totalment asfalteru, jejeje). Me n'alegro molt que t'hagi tocat el sorteig i ara la tinguis com a objectiu. Serà una gran experiència!
A veure si coincidim aviat. Una abraçada!
Luigi
PD: si no et fa res, afegeixo el teu blog als meus favoritos.
PD II: ah! al meu blog hi ha dues cròniques de Zegama, potser et són útils: http://maryannholdmyhand.blogspot.com/search/label/Euskadi (has d'anar baixant en la mateixa pàgina)
Aquestes fotos em sonen!!! je je
Molta sort a Zegama!!!
Que els problemes del genoll no siguin res, Zegama s'ho val, aviam si un dia la puc fer.
Gràcies Luigi. He llegit les teves cròniques de Zegama i són MOLT GRANS. Gràcies per explicar tant bé el recorregut. M'ajudarà a visualit-zar la cursa i a preparar-me psicologicament a patir. A patir molt però serà molt gran.
Txus...jejeje...gràcies pel material fotogràfic. I també pels teus desitjos. Els necessitaré.
Publica un comentari a l'entrada