CURSA NOCTURNA DELS MUSSOLS
Dissabte, 26 de març de 2011

A les 19:30, poc després de que els darrers raigos de sol deixexin pas a la negra nit, es va donar el tret de sortida a la 3ª edició d'aquesta singular cursa de 12 kms que transcorre pels camins i corriols de la Serra de Galliners.

 

Moments previs a la sortida



Ens trobem a la sortida una bona colla d'amics i coneguts la qual cosa fa encara més divertida aquesta cursa. Em poso a la part de davant per tal d'agafar una bona posició de sortida i evitar complicacions quan el camí s'estrenyi.

La sortida és molt ràpida i en sentit descendent durant els primers 400 metres. Tampoc vull cremar-me i ràpidament començo a regurlar el ritme per sensacions. Després del primer km, comencen els corriols i la pujada. A partir d'aquest moment tot el temps és un continu puja-baixa força dur incrementant-se la dificultat per la poca visibilitat malgrat els frontals.



La sortida va ser molt ràpida



Passo per l'avituallament en el cami de dalt de la carena un parell de cops on es troba la Tensi i els meus cunyats repartint aigua. En el primer pas no em veuen ni jo tinc esmà per cridar-los però a la segona passada, just abans d'iniciar la baixada final si que em veuen i m'encoratgen.

M'ho he estic passant pipa. La cursa és exigent però com que la llum és justeta no podem córrer més depressa i això fa que disfrutem més d'ella. El punt més dur, el famós "Mortirolo", el faig la meitat corrent i la segona part caminant. Alguns corredors m'avancen en la pujada però arriben a dalt fosos i jo aprofito per tornar-los a avançar. De fet, quan les pendents són fortes no guanyes gairebé res si puges corrent. Caminant s'avança força i arribes sencer a dalt.

Un cop coronat el "Mortirolo" ja sabia que tot el que quedava era fàcil. Una mica de pujadeta i després tot baixada fins a Sant Quirze, així que vaig decidir incrementar una mica el ritme i recuperar posicions malgrat el perill evident pel terreny tant malmés en la baixada.

L'arribada molt maca i amb molta animació. Sprint final de 200-300 metres per acabar en 57'17" pel meu rellotge, i 57'47" segons l'organització (cronometratege manual), classificat el 51è de la general i el 10è de veterans.

Valoració general: molt bona cursa, ben organitzada, molt "ambientillu" muntanyero i molt bon circuit. L'any que ve torno.

I CURSA DEL RODAL DE SABADELL
20 de març de 2011

Primera cursa de preparació per a la Marató de Zegama. No és una cursa llarga (15,5 kms) ni molt dura però adequada en aquestes primeres setmanes d'entrenaments on tot just he pogut fer una dotzena de sortides amb alguns desnivells.

El mati assoleiat convidava a córrer per unes contrades ben conegudes per mi. Molta gent coneguda i molt bon ambient a la sortida. A les 10:30, puntualment, hem sortit del carrer que hi ha al costat de les nova pista coberta de Sabadell. La sortida ha estat ràpida  ja que el primer km era en asfalt fins a arribar al camí del riu. Allà a bon ritme he anat amb el Julio fins el km 4,5 on hem trobat la primera pujada forta de la cursa. Jo, com que no pujo gaire bé, he moderat el ritme i he deixat marxar al Julio que ja no tornaria a veure fins l'arribada. Un cop coronada la part més dura de la pujada, he tornat a agafar el ritme de cursa i ens hem endinsat pels magnífics paratges de Togores. Aquesta part és molt maca de la cursa. És força entretinguda i ràpida malgrat les dues fortes pujades que hi ha en aquesta part.



Un cop feta la darrera pujada de la Torre del Canonge i passat el darrer avituallament, començava una llarga i forta baixada fins a la llera del riu. En aquesta part he aconseguit avançar unes quantes posicions més perquè les baixades són el meu fort. Un cop en el riu, sabia que em quedàven tot just 3 kms. No anava sobrat però he pogut mantenir una mitjana de 4' i poc el km. Al final, 1h06'37" i classificat en el lloc 52 de la general. I el més important de tot, les bones sensacions que he tingut.





Arribant a meta



La propera setmana doble repte. Dissabte nit faré la Cursa Nocturna de Muntanya dels Mussols a Sant Quirze del Vallès i diumenge al matí, sense gaire temps de recuperació, la Mitja de Montornés que no faré a tope. L'objectiu serà acumular kms per Zegama.



CÓRRER O MORIR. EL LLIBRE DE KILIAN JORNET

En Kilian Jornet ha publicat un llibre que promet ser molt interessant. Jo per si de cas, ja me l'he demanat per Sant Jordi. Ja tinc lectura assegurada entre cursa i cursa de muntanya. Treballar la motivació també format part de l'entrenament.

Córrer o morir. El llibre de Kilian Jornet

PROPER REPTE: MARATÓ DE MUNTANYA ZEGAMA-AIZKORRI

29 de maig de 2011

Ja tinc un nou repte a l'horitzó. La impressionant Marató de Zegama-Aizkorri que es celebrarà el proper 29 de maig.

Després de córrer la Marató de New York en unes condicions no gaire bones, no em veia en condicions físiques i mentals per preparar la Marató de Barcelona que s'ha disputat avui i en la qual he pogut col.laborar en l'avituallament de la Catedral.

Durant aquests mesos no he preparat res en especial però no he deixat d'entrenar i competir en algunes curses amb unes marques discretes:

• Cursa de Muntanya del Farell: 1h05'53"
• Cursa del Ripoll (10 km): 42'10"
• Mitja Marató de Terrassa: 1h29'14"
• Cursa de Sant Antoni (10 km): 41'12"
• Mitja Marató de Gavà: 1h29'18"

Un cop acabada la cursa de Gavà, la meva intenció era començar a preparar la temporada de muntanya que tenia com a objectiu principal la Cursa de Cavalls del Vent (87 kms) al mes d'octubre però, ves per on, m'ha sorgit l'oportunitat de participar en una de les millors maratons de muntanya del món (això diuen els entesos). Vaig fer la preinscripció sense gaire fe perquè, donada la gran quantitats de sol.licituds que hi havia, veia molt difícil que em toqués un dorsal en el sorteig. Però deu ser que aquest any que dedicaré a la muntanya havia de ser el meu any.

Tinc uns tres mesos per endavant per preparar-la a consciència si el meu genoll m'ho permet perquè fa uns dies m'ha diagnosticat un edema ossi al genoll fruit del cops i el fregament que pateix aquest genoll per tenir només mig menisc (operat fa molts anys). Les molèsties de moment les puc suportar i a més estic en tractament amb àcid hialurònic (tres punxades al genoll) per aportar un punt de lubrificació al meu malmès genoll. A més de fer molts quilòmetres per muntanya hauré de visitar el gimnàs sovint per enfortir els meus quàdriceps i la resta de musculatura.

De tota manera,  per poc que pugui, estaré a la línia de sortida de Zegama el 29 de maig. Espero poder gaudir-la en tota la seva magnitud (inclòs el patiments que em suposarà).

VIDEO DE LA MARATÓ DE ZEGAMA DEL 2010