CURSA A CAN MERCADER
Cornellà, diumenge 13 de juny de 2010

Després dels 1000 m.ll. del dissabte tocava fer un 10.000 a Can Mercader. Era la meva darrera oportunitat per tal d'aconseguir baixar de 39' en aquesta distància. Durant tot el 2010 no ho havia aconseguit per la pubalgia que m'ha tingut en el "dique seco" durant uns quants mesos. A Pineda semblava que ho podría aconseguir però no vaig tenir el dia.

Els darrers entrenaments em reforçaven la idea que tenia fàcilment una marca de 38' i pico a les cames i si a sobre el dia sortia núvol o plujòs la cosa podría ser relativament fàcil. Però no, de bon matí el dia va sortir lluminós i la calor es va deixar sentir des del primer moment quan feiem l'escalfament.

A part de la calor tenia el dubte si l'esforç fet el dia anterior a Gavà em passaria factura. De moment semblava que no perquè notava les cames bé, i fins i tot, amb ganes de donar guerra.

Després de 20' d'escalfament pel parc de Can Mercader es dona la sortida puntualment a les 09:30. Intento agafar grup amb el Jauteras i el Galtix, tot i que aquest últim volia estar en 38'20". De moment sortim plegats i ràpidament agafem un bon ritmet. El primer km el passem en 3'47". Una mica ràpid però no està malament. Sense voler aturo el meu cronòmetre i no me n'adono fins poc abans del km 2. Merda!!! Ara m'he quedat sense referències. Sort que tinc al Jauteras al meu costat que em pot "cantar" els parcials, però no és el mateix, i a més no sé si aguantarem junts tota la cursa.

Km 2 en 3'49". Encara portem un bon ritme i de moment les cames no es queixen. Al km 3 en Galtix en afaga uns segons, i ja no el tornariem a atrapar, tot i que sempre el tindrem a la vista. Aquest km, sino recordo malament el passem en 3'51". No està malament. De moment sembla que una marca sub39' està a les meves mans (o als peus). El km 4 crec que se'ns va una mica i el passem en 3'54" i el pas per el km 5 que completa la primera volta el faig en 19'17" colze a colze amb en Jauteras.

Ara la calor es comença a notar de valent. Serà qüestió d'apretar les dents i patir. Quí  havia dit que seria fàcil? A l'alçada del km 6, ja noto que la cursa se'm farà llarga però de moment el ritme el mantinc en 3'54" però els pensaments negatius em comencen a invair. Començo a pensar en els km que em falten i el 7 se'm fa molt llarg. Crec recordar que aquí perdo uns 4" respecte al ritme que portava i sense adonar-me apreto una mica deixant despenjat al meu company de cursa. En aquesta zona, sense ombres, la calor es fa sentir especialment, i el patiment és cada cop més gran. Arribo a la part més allunyada del ciucuit i ara ja toca anar cap a meta. El cap m'està dient que m'aturi, que retalli, que afluixi però aquests pensaments els conec i intento sobreposar-me pensant en que ja només em queda una sèrie de 2 km que en un entreno passa volant. Ja no tinc les referències dels parcials que em passava en Jauteras i per tant, ja no sé quin parcial faig al km 8. Abans del km 9 hi ha un bucle d'uns 500 metres que es fa molt dur. Veus als corredors que van 1' per endavant com enfilen la darrera recta abans de l'arribada, i a tu encara et queda donar la volta a una illa de carrers. Abans d'acabar el bucle està el punt quilomètric 9. Només queden 1000 metres (igual que la cursa d'ahir a Gavà) però les cames ja no tiren. La calor o l'esforç del dissabte m'impideixen fer un darrer canvi de ritme. No sé quin ritme porto però intueixo que aniré justet per baixar de 39'. Els darrers metres se'm fan molt llargs abans de poder veure l'arc d'arribada. No em queda benzina i això si que és per cupa del 1000 d'ahir. A l'arc d'arribada no hi ha cronòmetre i per tant no puc saber si paga la pena esprintar o només mantenint el ritme és suficient. Finalment quan deuen faltar uns 100 metres intento apretar una mica per si de cas. Piiii, piiiiii!! La catifa de l'arribada detecta el meu xip i en aquest moment m'aturo molt cansat sense saber si ho he aconseguit. Em giro i veig entrar al Jauteras. Li pregunto el seu temps i em diu que ha fet 39'01". Tenint en compte que ha entrat uns 4 o 5 segons darrera meu, la meva marca deu estar en 38'50 llargs. Al menys he baixat de 39'. Objectiu aconseguit tot i que amb no gaire brillantor. Pero es lo que hay. Ara tinc un parell de setmanes abans del 5 km de Barberà del Vallès i una altra setmana més fins a la Cursa de la Festa Major de Terrassa de 8 km amb la qual tancaré la temporada abans de començar a preparar el meu gran repte de la tardor: la Marató de Nova York.  

1000 M.LL. A L'ESTADI DE LA BÒVILA DE GAVÀ

Noves sensacions les viscudes avui a l’estadi de la Bòvila de Gavà. Després de molts i molts anys (més de 30?) tornava a córrer una prova de 1000 metres llisos en pista. La darrera va ser als anys 70 amb motiu d’uns campionats escolars cadets on vaig guanyar amb 2’51” Ja ha plogut molt des d’aleshores.

Per a una persona com jo, acostumada a fer curses de llargues distàncies, fer un 1000 podria semblar “pecata minuta”. La veritat és que no és una cursa gaire llarga. Poc més de 3 minuts de màxim esforç. Res que no haguem experimentat abans. Però la dificultat rau en trovar el ritme adequat per no acabar arrossegant-me per la recta final. Cal anar ràpid però regulant les forces per tal d’arribar amb forces a la darrera volta.

De sèries de 1000 metres n’he fet un munt aquest darrers anys però no és igual. En una cursa com aquesta és molt fácil pasar-te de ritme en els primers 400 metres portats per la inercia de la cursa i pagar les conseqüències uns metres més endavant.

La primera sèrie, la dels millors, ha estat un espectacle. Tots han fet una gran cursa. Han anat a bloc fins als darrers 150 metres i només fins als metres finals no s’han definit les posicions. Tots ells han aconseguit baixar de 3’. Brutal!!!

Després ha vingut la nostra sèrie. Gent també molt bona però força desconeguts per a mi. Només tenia la referencia de la millor marca que tenien de 10.000. La meva marca de 10 km és de fa uns anys. Aquesta temporada amb prou feines he pogut baixar de 40’. Així que anava amb una mica de por.

He sortit amb el grup capdavanter, just darrera del Hamrath. De seguida es posa davant a tirar com un espiritat en Kitus14, un noi força jove. Agafa bastants metres de distancia però el deixem fer. Passem el primer 200 en 36". Massa ràpid perquè tenia pensat passar en 39"-40". Ja no hi ha remei. L’únic que puc fer és controlar-me una mica i mantenir el ritme. La primera volta és força tranquil.la i no hi ha gaire moviments, almenys pel que fa al grup capdavanter, l’únic que controlo.

Al pas de la darrera volta ja noto que vaig justet i que dificilment podré fer un canvi de ritme quan faltin 300 metres, com tenia previst. Tampoc ho puc fer en els darrers 200, i només quan enfilo la recta final, quan em comencen a passar corredors a tort i a dret, tinc un punt de benzina per fer un darrer canvi de ritme que em serveix per fer una marca de 3'11”07. Al final content, tot i que estic convençut de que amb una mica de seny i fent una cursa de menys a més, hagués aconseguit millorar una mica el meu temps final.

                      

                          

Ara ja tinc una marca de 1000 m.ll. per tal de poder millorar-la el proper any. Ja tinc marcada aquesta cursa al meu calendari del 2011. Correcats, tremoleu!!!

LA CURSA EN FOTOS